Malament afronta Sant Feliu una convocatòria de vaga en un servei tan
sensible com les escombraries, quan l’Alcalde diu a Radio Sant Feliu que “no
descarto cap decisió per mantenir la ciutat en els nivells que es requereix en
aquests dies en què rebem a milers de visitants” i això, en una vaga, és la
insinuació que està disposat a trencar i vulnerar un dret constitucional, provocant
la radicalització del conflicte.
No sóc partidari de vagues, malgrat durant la meva trajectòria sindical i
professional he participat en moltes, i això em permet fer tres afirmacions:
una, que a cap treballador/a li agrada exercir aquest dret, doncs les pèrdues a
nivell personal, presents i futures són realment substancials; dos, que la vaga
s’ha d’entendre com una mesura per a forçar una negociació, i mai com una via
per aconseguir l’acceptació d’una reivindicació doncs, a mesura que s’exerceix
el dret, la vaga va perdent eficàcia; i tres, que s’ha de tenir molt clar sobre
qui es fa la pressió i a qui es perjudica realment de manera directa i,
sobretot, de manera indirecta, pensant en allò que en una vaga es poden
considerar com a danys col·laterals.
En el cas de les empreses de serveis de neteja i d’escombraries la situació
és diferent, doncs la pressió no es fa contra l’empresa concessionària sinó contra
l’administració contractant, i els perjudicats directes, que són els ciutadans
que són utilitzats perversament com a moneda de canvi tant per a treballadors com
per l’empresa, exigeixen solucions a qui consideren responsables del servei, en
aquest cas l’Ajuntament, alhora que dirigint la seva ira contra els
treballadors.
O sigui, i sempre sense jutjar si la vaga convocada és o no justa o
abusiva, els que queden al marge “agazapados detrás de un matorral”, són
aquells que deurien patir la pressió per a seure a negociar, que és l’empresa
concessionària contra qui es fa la protesta, traslladant erròniament l’idea que
el conflicte és entre Ajuntament i treballadors.
Però això no vol dir que l’Ajuntament no estigui obligat, encara que sigui
per responsabilitat, a involucrar-se en el conflicte i a fer de mediador per a que
es minimitzin els efectes negatius lo màxim
possible, exigint a l’empresa el compliment dels compromisos del contracte d’adjudicació.
El que tinc clar és que aquesta convocatòria de vaga indefinida comença amb
mal peu, doncs l’afirmació de l’Alcalde “d’actuar” per a mantenir el servei de
neteja i recollida d’escombraries malgrat la vaga -voluntat lloable però
inconscient i impossible de complir sense conseqüències-, insinua accions per a
trencar mobilització, provocant la radicalització de la postura dels
treballadores i deixant molt poc marge per a trobar solucions negociades, i
això que encara queda temps, 9 dies per l’inici de la vaga.
Per experiència sé que sempre hi ha mitjans
per a que els treballadors convocants d’una vaga puguin programar-la amb
accions que pressionin, realment, als que tenen la responsabilitat de negociar (CESPA),
aconseguint un menor efecte negatiu per ells, com a treballadors, i pels
ciutadans (comerciants, turistes, restauradors, etc.), com a danys col·laterals.
I per això prego al sindicat CCOO, convocant de la vaga, que s’oblidi de
certes actituds xulesques, que mesurin l’efecte negatiu que sobre la ciutat
tindrà aquesta convocatòria i que cerquin fórmules que obliguin a CESPA a
negociar per arribar a un acord beneficiós.
Cap comentari:
Publica un comentari