divendres, 22 de juliol de 2016

La xuleria, la pitjor actitud per afrontar la vaga d’escombraries a SFG.

Malament afronta Sant Feliu una convocatòria de vaga en un servei tan sensible com les escombraries, quan l’Alcalde diu a Radio Sant Feliu que “no descarto cap decisió per mantenir la ciutat en els nivells que es requereix en aquests dies en què rebem a milers de visitants” i això, en una vaga, és la insinuació que està disposat a trencar i vulnerar un dret constitucional, provocant la radicalització del conflicte.
 
No sóc partidari de vagues, malgrat durant la meva trajectòria sindical i professional he participat en moltes, i això em permet fer tres afirmacions: una, que a cap treballador/a li agrada exercir aquest dret, doncs les pèrdues a nivell personal, presents i futures són realment substancials; dos, que la vaga s’ha d’entendre com una mesura per a forçar una negociació, i mai com una via per aconseguir l’acceptació d’una reivindicació doncs, a mesura que s’exerceix el dret, la vaga va perdent eficàcia; i tres, que s’ha de tenir molt clar sobre qui es fa la pressió i a qui es perjudica realment de manera directa i, sobretot, de manera indirecta, pensant en allò que en una vaga es poden considerar com a danys col·laterals.
 
En el cas de les empreses de serveis de neteja i d’escombraries la situació és diferent, doncs la pressió no es fa contra l’empresa concessionària sinó contra l’administració contractant, i els perjudicats directes, que són els ciutadans que són utilitzats perversament com a moneda de canvi tant per a treballadors com per l’empresa, exigeixen solucions a qui consideren responsables del servei, en aquest cas l’Ajuntament, alhora que dirigint la seva ira contra els treballadors.
 
O sigui, i sempre sense jutjar si la vaga convocada és o no justa o abusiva, els que queden al marge “agazapados detrás de un matorral”, són aquells que deurien patir la pressió per a seure a negociar, que és l’empresa concessionària contra qui es fa la protesta, traslladant erròniament l’idea que el conflicte és entre Ajuntament i treballadors.
 
Però això no vol dir que l’Ajuntament no estigui obligat, encara que sigui per responsabilitat, a involucrar-se en el conflicte i a fer de mediador per a que es minimitzin els  efectes negatius lo màxim possible, exigint a l’empresa el compliment dels compromisos del contracte d’adjudicació.
 
El que tinc clar és que aquesta convocatòria de vaga indefinida comença amb mal peu, doncs l’afirmació de l’Alcalde “d’actuar” per a mantenir el servei de neteja i recollida d’escombraries malgrat la vaga -voluntat lloable però inconscient i impossible de complir sense conseqüències-, insinua accions per a trencar mobilització, provocant la radicalització de la postura dels treballadores i deixant molt poc marge per a trobar solucions negociades, i això que encara queda temps, 9 dies per l’inici de la vaga.
 
Per experiència sé  que sempre hi ha mitjans per a que els treballadors convocants d’una vaga puguin programar-la amb accions que pressionin, realment, als que tenen la responsabilitat de negociar (CESPA), aconseguint un menor efecte negatiu per ells, com a treballadors, i pels ciutadans (comerciants, turistes, restauradors, etc.), com a danys col·laterals.
 
I per això prego al sindicat CCOO, convocant de la vaga, que s’oblidi de certes actituds xulesques, que mesurin l’efecte negatiu que sobre la ciutat tindrà aquesta convocatòria i que cerquin fórmules que obliguin a CESPA a negociar per arribar a un acord beneficiós.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada