Genolleres a canvi de drets laborals

Sí Sr. Frederic, té raó, com tot és culpa dels sindicats, assumeixo la part em pertoca i li demano perdó.

 

Vostè s’ha vist obligat  a quedar-se en el sofà, mentre aquests menyspreables sindicats negociaven i aconseguien millores laborals.

 

Que vostè pugui tenir reconeguts més dies de vacances, o que pugui dedicar més temps a la seva família, que li pugin el salari, que s’apliquin mesures per a controlar la precarietat, que s’estimuli la contractació, que tingui dret a formació, que s’hagi frenat la baixada del subsidi d’atur, que s’hagi avançat en la prevenció de riscos, que no hi hagi acomiadament lliure i es mantinguin les indemnitzacions són, entre d’altres, fites aconseguides pels sindicats mitjançant la negociació col·lectiva, però tenint vostè raó, no justifiquen la seva existència.

 

Segur que al seu entendre, lo millor seria pactar aquestes condicions directa i personalment amb l’empresari, com abans de que els sindicats -que són els treballadors-, s’organitzessin per a reivindicar i defensar els seus drets, tornant a l’època pre-gremial i estar supeditat als capricis paternalistes del seu amo, a l’espera de l’engruna que pugui merèixer el seu servilisme.

 

Però té raó, Frederic, doncs m’ha fet veure que els esforços dedicats a la defensa dels treballadors per aquest sindicalistes (en el meu cas, més de 30 anys, i continuant), han sigut una gran errada i un temps perdut, per això, quan fotin al carrer a un treballador i vingui al sindicat a demanar ajut, és millor que li aconsellin quedar-se al sofà, com vostè, fins que un empresari al cridi per oferir-li un lloc de treball.

 

O millor, que dins de la roba de seguretat o de treball reivindiquem que tots els treballadors rebin una genolleres, valorades i descomptades el salari, com a substitutori del conveni col·lectiu o de l’Estatut dels Treballadors que, per cert, també han negociat els sindicats.