Vostè s’ha vist obligat a quedar-se
en el sofà, mentre aquests menyspreables sindicats negociaven i aconseguien millores
laborals.
Que vostè pugui tenir reconeguts més dies de vacances, o que pugui dedicar
més temps a la seva família, que li pugin el salari, que s’apliquin mesures per
a controlar la precarietat, que s’estimuli la contractació, que tingui dret a
formació, que s’hagi frenat la baixada del subsidi d’atur, que s’hagi avançat
en la prevenció de riscos, que no hi hagi acomiadament lliure i es mantinguin
les indemnitzacions són, entre d’altres, fites aconseguides pels sindicats
mitjançant la negociació col·lectiva, però tenint vostè raó, no justifiquen la
seva existència.
Segur que al seu entendre, lo millor seria pactar aquestes condicions directa
i personalment amb l’empresari, com abans de que els sindicats -que són els treballadors-,
s’organitzessin per a reivindicar i defensar els seus drets, tornant a l’època
pre-gremial i estar supeditat als capricis paternalistes del seu amo, a l’espera
de l’engruna que pugui merèixer el seu servilisme.
Però té raó, Frederic, doncs m’ha fet veure que els esforços dedicats a la
defensa dels treballadors per aquest sindicalistes (en el meu cas, més de 30
anys, i continuant), han sigut una gran errada i un temps perdut, per això, quan
fotin al carrer a un treballador i vingui al sindicat a demanar ajut, és millor
que li aconsellin quedar-se al sofà, com vostè, fins que un empresari al cridi
per oferir-li un lloc de treball.
O millor, que dins de la roba de seguretat o de treball reivindiquem que
tots els treballadors rebin una genolleres, valorades i descomptades el salari,
com a substitutori del conveni col·lectiu o de l’Estatut dels Treballadors que,
per cert, també han negociat els sindicats.
Cap comentari:
Publica un comentari