10 vots que me la rebufen

Segur que soc un bitxo estrany, però reconec que me la bufa d’on han sortit els famosos deu vots que van recolzar la candidatura del PP a la Presidència del Congrés. Ni tan sols la curiositat m’embarga més enllà d’una petita dosi de morbo per saber qui es nega a sí mateix doncs, segons es manifesta, els vots són d’uns ninguns, que no tenen res a veure amb els “nadies” de Galeano.

 

Em podria importar, i tampoc gaire, saber què han rebut aquests 10 ninguns a canvi del seu vot, o si els que van comprar els 10 vots i van rebre el recolzament estaven disposats a comprar major quantitat (que seria significatiu!), o si van pagar tot allò que estaven disposats a pagar.

 

L’únic que em preocupa és que aquest fet s’ha convertit en l’afer més important, i que tots aquests polítics que haurien d’estar treballant per la formació d’un Govern estable o en la convocatòria de les terceres eleccions, es dediquen ara a distreure l’atenció, elucubrant i fent elucubrar sobre qui són aquest 10 ninguns.

 

I a mi en un principi me la bufa i me la rebufa doncs no sigui cas que després de tot, alguns d’aquests 10 ninguns pertanyin a alguna formació política que, de saber-se, sí que podria desencadenar una veritable tempesta política.

 

El que tinc clar és que, tard o d’hora, com a bons bocamolls que són en aquella olla de grills de la Carrera de San Jerónimo de Madrid, ho sabrem i veurem, per a després viure-ho, gaudir-ho i segur també, patir-ho.