Segur que soc un bitxo estrany, però reconec que me la bufa d’on han sortit
els famosos deu vots que van recolzar la candidatura del PP a la Presidència
del Congrés. Ni tan sols la curiositat m’embarga més enllà d’una petita dosi de
morbo per saber qui es nega a sí mateix doncs, segons es manifesta, els vots
són d’uns ninguns, que no tenen res a veure amb els “nadies” de Galeano.
Em podria importar, i tampoc gaire, saber què han rebut aquests 10 ninguns
a canvi del seu vot, o si els que van comprar els 10 vots i van rebre el recolzament
estaven disposats a comprar major quantitat (que seria significatiu!), o si van
pagar tot allò que estaven disposats a pagar.
L’únic que em preocupa és que aquest fet s’ha convertit en l’afer més
important, i que tots aquests polítics que haurien d’estar treballant per la
formació d’un Govern estable o en la convocatòria de les terceres eleccions, es
dediquen ara a distreure l’atenció, elucubrant i fent elucubrar sobre qui són
aquest 10 ninguns.
I a mi en un principi me la bufa i me la rebufa doncs no sigui cas que
després de tot, alguns d’aquests 10 ninguns pertanyin a alguna formació política
que, de saber-se, sí que podria desencadenar una veritable tempesta política.
El que tinc clar és que, tard o d’hora, com a bons bocamolls que són en
aquella olla de grills de la Carrera de San Jerónimo de Madrid, ho sabrem i
veurem, per a després viure-ho, gaudir-ho i segur també, patir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari