Segur que “desgast”
respon al tacticisme d’aquells que es fiquen en política per assolir poder, no
responsabilitats, i que després d’arribar a manar, que no a governar, només
actuen amb l’objectiu de mantenir l’esmentat poder que, tot s’ha de dir, ostenten
lícitament gràcies a uns dubtosos pactes de perdedors que, per contrastades
diferències ideològiques i programàtiques, només poden respondre a interessos
partidistes i/o personals.
Haver
aconseguit el poder sense la legitimitat que donen els vots els hi obliga a
buscar argumentacions afegides a les accions que, si ja eren èticament
condemnables des de l’oposició més ho són des del Govern, doncs perden un temps
que és propietat del ciutadans i que
haurien de dedicar a la ciutat, però que en canvi l’utilitzen per a fer
oposició a l’oposició, que és el mateix que dir que es fan oposició ells
mateixos, amb una mostra inqüestionable de que la seva acció de Govern és
simplement una “reducció a l’absurd”, com ho era la seva acció opositora la
legislatura anterior.
A Sant Feliu, en
contra de la meva creença reiteradament manifestada de que Govern i Oposició s’han de considerar com un complement de la
governabilitat considerant-se com adversaris i no com enemics a derrotar, fa
cinc anys es va iniciar una de les tàctiques més barroeres que el periodista
defineix com a “desgast” i que jo adjectivaria com de mediàtic, doncs
l’actual Govern, llavors oposició, es va
dedicar a elevar públicament a la categoria d’acte delictiu qüestions que, com
a molt, podrien ser insinuacions malicioses.
La prova del cotó
és que cap ni una de les demandes que de manera personal o atiant a tercers van
interposar, ha merescut una sentència favorable; fins i tot, el seu intent d’abusar de la
justícia per alimentar els seus interessos inconfessables, ha rebut la
reprimenda dels magistrats.
Sant Feliu és una
orgullosa ciutat petita encara que no deixa de ser un poble gran, i al final, com passa a
moltes comunitats d’aquesta dimensió, tot se sap; per això, i en relació a
l’article del Punt, afirmar que alguns
dels regidors actuals quan eren oposició, van utilitzar a certs representants sindicals per a desgastar a l’anterior Govern no és una
afirmació gratuïta, sinó la constatació d’una acció ara ratificada per molts
dels que es van prestar a aquell joc, a canvi de prebendes que es van convertir, com no podía ser d'altra manera,
en promeses incomplertes.
Van atiar i fer
pública una suposada conflictivitat laboral, enfrontant personalment a treballadors
contra treballadors i a treballadors contra regidors, ficant de manera
perillosament inconscient a l’Ajuntament en una baralla intersindical, i impulsant
contenciosos i demandes (fins i tot a Fiscalia anticorrupció) que després, com
ja és habitual, van quedar en “agua de borrajas”.
El seu objectiu
era arribar al poder a través del desgast personal i polític de l’adversari,
per a ells enemics, sense que els importés quin era el mal que estaven fent a alguns
dels seus veïns per aconseguir alimentar la seva ambició. I ho han aconseguit, encara que renunciar a la moralitat és un preu, per a mi, massa alt.
Es cert que
alguns d’aquests Regidors que avui conformen l’Equip de govern m’han decebut
doncs, ni tan sols després d’haver arribat al poder lícita, encara que al meu
entendre il·legítimament, han deixat d’actuar com males persones tal i com ho
feien quan eren a l’oposició. Ara, jo prefereixo poder mirar a la cara sabent que
he fet les coses tal i com pensava que s’havien de fer, encara que m’hagi
equivocat, que no baixar la mirada avergonyit, per saber que he fet
conscientment les coses com no les havia de fer, com algú ja esta fent.
¡Dios los cría y
ellos se juntan!
Cap comentari:
Publica un comentari