dilluns, 9 de maig de 2016

Una nova política a SFG: insultar la crítica ciutadana

Que un polític insulti, desqualifiqui o amenaci amb agressions a altre polític no hauria de tenir justificació possible, encara que malauradament no deixa de ser una actitud que es pot considerar normal, doncs aquestes maneres de fer ja no són excepcionals i localitzades, sinó que es donen en qualsevol indret i àmbit.

Però més deplorable és que un polític es “defensi” de la crítica d’un ciutadà, insultant-lo o desqualificant-lo, demostrant que no ha entès què és fer de polític, i molt menys què és fer política de proximitat, que és la que pertoca desenvolupar en un municipi.

És una opinió, clar però desprès de molts anys desenvolupant tasques de representació democràtica, puc afirmar que un dels valors més rellevants que ha de tenir un polític és l’acceptació de les crítiques, amb humilitat i respecte vers el representat que les fa, i amb independència de la seva afinitat.

Perquè el ciutadà, malgrat no estigui d’acord en prioritats i formes, ha d’entendre -i puc assegurar que aquest el meu cas- que el polític treballa “a priori” en benefici de la col·lectivitat i no en benefici propi, i que és quan mostra bel·ligerància i manca de respecte envers les opinions dels veïns, el moment en el que el ciutadà comença a dubtar si les actuacions d’aquest polític responen a un sectarisme ideològic o, com estem patint a nivell general, al personal.

Quin calat pot tenir el ciutadà que, desenvolupant en l’actualitat una tasca política local, es defensa de les crítiques d’un ciutadà titllant-lo públicament d’estar en “un reducte de frustrats” o de “bramar” deixant, això sí, a lliure interpretació de a quina bèstia li adjudica el “bram”?.

Quina confiança o empatia social pot traslladar un veí que, fent temporalment de polític, es vanagloria de les crítiques tot i dient que és un “senyal inequívoc d’una bona feina del Govern”, llençant com una amenaça allò de “seguir amb pas ferm”, en clar menyspreu a l’opinió de la ciutadania?

I sí, es cert que la seva manera d’actuar no ha canviat, i a l’igual de quan feia una inqualificable oposició basada en la infàmia com a l’actualitat que fa d’oposició absurda d’un Govern del que ell forma part, continua disfressant la veritat, encara que ara afegeix el impropi despotisme que implica obviar, explícitament, l’opinió del ciutadà.

Ha passat pràcticament un any de legislatura, i sense entrar a valorar el que s’ha fet i el que no s’ha fet i que sí s’hauria d’haver fet atenent als compromisos electorals, el que ha aconseguit aquest Equip de Govern ha sigut incrementar la tensió interpolítica, tal i com s’està veient en el Ple Municipal i atès als comunicats dels diferents Grups Municipals.

Només falta que ara, de manera inconscient i només amb l’ànim d’amagar vergonyes i, possiblement, incapacitats, ineptituds i incompliments davant la ciutadania, els polítics locals amb responsabilitat de Govern intentin provocar una tensió innecessària entre ells i els veïns.

Els hi aconsello que prenguin nota de les paraules de Winston Churchill, quan deia que “les crítiques poden no ser agradables, però són necessàries. Compleixen la mateixa funció que els dolors del cos humà, doncs criden l’atenció sobre un insà estat de les coses

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada