Quan l’enxampes amb el carret del gelat, un nen culpa a un altre o bé, que
és lo més normal, posa en marxa accions de distracció per a qui l’ha enxampat,
s’oblidi de la seva malifeta.
Si això ho fa un nen pot ser graciós i, fins i tot, digne d’admiració per
la inventiva, sobretot si ets avi i l’intent és del teu net; però quan és un
adult qui vol distreure l’atenció per amagar una actuació no gaire justificable, que no innocent i/o
inconscient malifeta, la percepció canvia i allò que en un nen podria aixecar
certa simpatia, en un adult és clara mostra de que estem davant d’una maliciosa
i inconfessable intenció.
Clar, que si a més és un polític i el “carret del gelat” és una mentida,
llavors ens trobem amb un fet molt més seriós, doncs a la intencionalitat hem d’afegir
l’engany, i això només implica nocturnitat i una profunda traïdoria envers el
conjunt dels ciutadans i ciutadanes, que de manera exponencial s’incrementa
quan per la distracció s’utilitza un ciutadà.
Això és el que ha intentat fer el Regidor de Territori de Sant Feliu de
Guíxols, al posar en valor, a través del Twitter, un error tipogràfic (en
comptes d’Elke posava Enke) fent una desgraciada comparativa amb aquell porter
que va passar una temporada al Barça a principis de segle, en Robert Enke, i
que desprès va decidir acabar amb la seva vida.
M’imagino el plaer, dibuixat rere un somriure hiènic, al trobar un element
que li permetés criticar a un ara simplement ciutadà que es mostra
reiteradament crític amb les actuacions de Govern que impliquin mentida i manca
de transparència, com és el cas de les obres de l’Hotel Elke, però a qui no l’importa
reconèixer quan el Govern fa alguna cosa que creu ben feta.
Segur que algú pensa que és la indiferència la millor actitud per a donar resposta
al sectarisme d’aquests polítics que, de manera indigna, només saben utilitzar el
descrèdit del dels ciutadans per a justificar la seva incapacitat i la seva
malícia; però qui em coneix sap que no és el meu estil i que considero que, en
benefici d’una urgent regeneració que permeti recuperar la confiança en la
política, els ciutadans han de ser conscients de quin és el grau de compromís dels
polítics i la voluntat que tenen per a disfressar la veritat.
En aquest cas, el de les obres de l’Hotel Elke, les mitges veritats per a
no dir mitges mentides estan a la llum, doncs només és necessari fer us d’hemeroteca
escrita, ràdio i televisió per a comprovar-ho, doncs no només s’ha utilitzat
aquella ambigüitat que ha aixecat els rumors dels que el Regidor s’ha queixat,
encara que ha sigut ell mateix qui els ha provocat, sinó que les contradiccions
i les matisacions prèvies informacions estan a l’ordre del dia, i això fa
sospitar que se’ns enganya.
Com diu el Regidor, malgrat ser privada, els guixolencs hem fet nostra
aquesta construcció, no en va la patirem, segons el Regidor, fins a l’estiu del
2018.
Que si les obres comencen el dimecres; que si ara comencen el dijous “però poquito”;
que realment començaran d’aquí uns setmanes; que la façana esgrafiada s’ha de
mantenir; que si ara anirà a terra, però es mantindran els esgrafiats i certs
elements; que si, però....
Amb aquestes actuacions, que haig de dir que són les habitualment utilitzades
per ell, tant quan era oposició coma ara Govern, continua demostrant quina pot
ser la vàlua d’un Regidor que vol esquivar les crítiques públiques que li fa un
ciutadà per escrit, qualificant-les indecentment de verborrea, atacant i intentat
ridiculitzar al propi ciutadà, en comptes d’acceptar les esmentades crítiques
amb tota la humilitat, com li correspondria a un digne representant electe, i
donant les explicacions que se li reclamen.
Cap comentari:
Publica un comentari