dijous, 5 de maig de 2016

L’Hotel Elke, un Regidor de Sant Feliu i un somriure hiènic

Quan l’enxampes amb el carret del gelat, un nen culpa a un altre o bé, que és lo més normal, posa en marxa accions de distracció per a qui l’ha enxampat, s’oblidi de la seva malifeta.
 
Si això ho fa un nen pot ser graciós i, fins i tot, digne d’admiració per la inventiva, sobretot si ets avi i l’intent és del teu net; però quan és un adult qui vol distreure l’atenció per amagar una actuació  no gaire justificable, que no innocent i/o inconscient malifeta, la percepció canvia i allò que en un nen podria aixecar certa simpatia, en un adult és clara mostra de que estem davant d’una maliciosa i inconfessable intenció.
 
Clar, que si a més és un polític i el “carret del gelat” és una mentida, llavors ens trobem amb un fet molt més seriós, doncs a la intencionalitat hem d’afegir l’engany, i això només implica nocturnitat i una profunda traïdoria envers el conjunt dels ciutadans i ciutadanes, que de manera exponencial s’incrementa quan per la distracció s’utilitza un ciutadà.
 
Això és el que ha intentat fer el Regidor de Territori de Sant Feliu de Guíxols, al posar en valor, a través del Twitter, un error tipogràfic (en comptes d’Elke posava Enke) fent una desgraciada comparativa amb aquell porter que va passar una temporada al Barça a principis de segle, en Robert Enke, i que desprès va decidir acabar amb la seva vida.
 
M’imagino el plaer, dibuixat rere un somriure hiènic, al trobar un element que li permetés criticar a un ara simplement ciutadà que es mostra reiteradament crític amb les actuacions de Govern que impliquin mentida i manca de transparència, com és el cas de les obres de l’Hotel Elke, però a qui no l’importa reconèixer quan el Govern fa alguna cosa que creu ben feta.
 
Segur que algú pensa que és la indiferència la millor actitud per a donar resposta al sectarisme d’aquests polítics que, de manera indigna, només saben utilitzar el descrèdit del dels ciutadans per a justificar la seva incapacitat i la seva malícia; però qui em coneix sap que no és el meu estil i que considero que, en benefici d’una urgent regeneració que permeti recuperar la confiança en la política, els ciutadans han de ser conscients de quin és el grau de compromís dels polítics i la voluntat que tenen per a disfressar la veritat.
 
En aquest cas, el de les obres de l’Hotel Elke, les mitges veritats per a no dir mitges mentides estan a la llum, doncs només és necessari fer us d’hemeroteca escrita, ràdio i televisió per a comprovar-ho, doncs no només s’ha utilitzat aquella ambigüitat que ha aixecat els rumors dels que el Regidor s’ha queixat, encara que ha sigut ell mateix qui els ha provocat, sinó que les contradiccions i les matisacions prèvies informacions estan a l’ordre del dia, i això fa sospitar que se’ns enganya.
 
Com diu el Regidor, malgrat ser privada, els guixolencs hem fet nostra aquesta construcció, no en va la patirem, segons el Regidor, fins a l’estiu del 2018.
 
Que si les obres comencen el dimecres; que si ara comencen el dijous “però poquito”; que realment començaran d’aquí uns setmanes; que la façana esgrafiada s’ha de mantenir; que si ara anirà a terra, però es mantindran els esgrafiats i certs elements; que si, però....
 
Amb aquestes actuacions, que haig de dir que són les habitualment utilitzades per ell, tant quan era oposició coma ara Govern, continua demostrant quina pot ser la vàlua d’un Regidor que vol esquivar les crítiques públiques que li fa un ciutadà per escrit, qualificant-les indecentment de verborrea, atacant i intentat ridiculitzar al propi ciutadà, en comptes d’acceptar les esmentades crítiques amb tota la humilitat, com li correspondria a un digne representant electe, i donant les explicacions que se li reclamen.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada