divendres, 20 de maig de 2016

L’estelada, bandera de combat

Afirma en Xavier Vidal-Folch que l’estelada és facciosa, antinacional i sense tradició democràtica, i estem completament d’acord; de la mateixa manera que també ho estic quan diu que la gent que la porta amb orgull mereix tots els respectes, encara que no comparteixi el que representa. Millor dit, no comparteixo el que alguns volen que representi, però en ares de la llibertat, com deia en Voltaire en paraules que també recorda en Vidal-Folch, “no comparteixo la teva opinió però donaria la vida per defensar el teu dret a expressar-la”
 
En allò que ja no estic tan d’acord és en relacionar la utilització de l’estelada amb la llibertat d’expressió, i no tant per el respecte a qui l’enarbora, sinó pel lloc on s’enarbora perquè, sota la meva humil opinió, depèn d’on es faci ostentació d’aquesta bandera s’està caient en una perversa provocació, i s’està coartant la llibertat del veí.
 
No podem oblidar que l’estelada és una bandera de combat, símbol de la insurrecció dels partidaris de la independència i de la creació de la República catalana i que això, des del respecte que mereix tota reivindicació, confronta amb els interessos dels partidaris de que Espanya continuï sent una nació indivisible.
 
I clar, en aquest cas, els partidaris del que representa l’estelada van amb l’estelada, -bandera de combat que va encapçalar la creació de la República catalana per en Francesc Macià al 1931-, i es presenten a la “capital de l’imperi”, Madrid, per a reclamar la independència de Catalunya i dient-li al Rei d’Espanya que no li reconeixem cap legitimitat.
 
Això sí, volen guanyar la copa del Rei i que els hi faci entrega el mateix Rei, doncs  això s’està fent en el marc d’un esdeveniment esportiu i en un espai on el 50%, com a mínim, és contrari a les seves tesi.
 
I és cert, l’estelada per sí mateixa no “incita, fomenta o ajuda a comportaments violents o terroristes”, de la mateixa manera que tampoc suposa un “acte de manifest menyspreu” si no tenim en compte el lloc i que estem convertint el que hauria de ser simplement rivalitat esportiva en rivalitat social.
 
Però, com a culé, sí que em vull permetre una llicència i afirmar que aquest interpretable menyspreu que no hauria de traslladar l’estelada als que participen al partit de futbol, sí que ho fa a molts dels milers i milers seguidors del Barça que sentim els colors blaugrana, que possiblement podem entendre la senyera com a símbol del club, però que en absolut fem nostra la reivindicació que representa l’estelada.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada