És una resposta defensiva de l’ésser humà, (o d’atac, per allò de que l’atac
és la millor defensa), però el cas és que són els arguments utilitzats quan no
es tenen arguments sòlids per a defensar una postura determinada.
Ho estem patint dia a dia en aquesta convulsa vida política en que ens fan
moure, i ho anirem patint amb escreix a mesura que s’apropin els comicis
electorals del 26 de juny, perquè aquest “tu més!” (o “tu menys”, segons el
cas), s’ha convertit en el principal element diferenciador entre les diferents
opcions.
Però s’obliden d’un fet indiscutible; quan un dels factors d’una comparació
és un mateix, assumeix explícitament que ell també és mesurable, reconeixent
que si estem parlant de d’actes qüestionables, ell també els ha comés.
Si un és corrupte, per exemple, ho es per 5 o per 1000, tant és!, doncs el
delicte és la corrupció i, no la quantitat per la que s’ha venut. En tot cas
serà la pena o el càstig que l’imposin el que valorarà la gravetat en funció del
volum, encara que a nivell polític, crec que hauria de tenir més pes l’acte de
corrupció que no el preu pel que s’ha venut el corrupte.
És somiar, segur!, però m’agradaria viure una situació política on les
diferents opcions que s’ofereixen als ciutadans tinguessin la forma de
propostes i voluntats, afegint al “què farem” el “cóm ho farem”, obviant les
comparacions entre polítiques anteriors que fetes, no fetes o en grau de temptativa
al final no porten enlloc però que, normalment, acaben generant frustració i desafecció.
Totes les comparacions són odioses, i normalment serveixen per alimentar un
ego determinat, encara que el “i tu més”, a banda de tenir ja molt poca
consistència alimentària, ja ens té massa farts.
Cap comentari:
Publica un comentari