divendres, 20 de maig de 2016

El factor "i tu més!"

És una resposta defensiva de l’ésser humà, (o d’atac, per allò de que l’atac és la millor defensa), però el cas és que són els arguments utilitzats quan no es tenen arguments sòlids per a defensar una postura determinada.
 
Ho estem patint dia a dia en aquesta convulsa vida política en que ens fan moure, i ho anirem patint amb escreix a mesura que s’apropin els comicis electorals del 26 de juny, perquè aquest “tu més!” (o “tu menys”, segons el cas), s’ha convertit en el principal element diferenciador entre les diferents opcions.
 
Però s’obliden d’un fet indiscutible; quan un dels factors d’una comparació és un mateix, assumeix explícitament que ell també és mesurable, reconeixent que si estem parlant de d’actes qüestionables, ell també els ha comés.
 
Si un és corrupte, per exemple, ho es per 5 o per 1000, tant és!, doncs el delicte és la corrupció i, no la quantitat per la que s’ha venut. En tot cas serà la pena o el càstig que l’imposin el que valorarà la gravetat en funció del volum, encara que a nivell polític, crec que hauria de tenir més pes l’acte de corrupció que no el preu pel que s’ha venut el corrupte.  
 
És somiar, segur!, però m’agradaria viure una situació política on les diferents opcions que s’ofereixen als ciutadans tinguessin la forma de propostes i voluntats, afegint al “què farem” el “cóm ho farem”, obviant les comparacions entre polítiques anteriors que fetes, no fetes o en grau de temptativa al final no porten enlloc però que, normalment, acaben generant frustració i desafecció.
 
Totes les comparacions són odioses, i normalment serveixen per alimentar un ego determinat, encara que el “i tu més”, a banda de tenir ja molt poca consistència alimentària, ja ens té massa farts.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada