dijous, 26 de maig de 2016

El Corredor del Mediterrani, present i futur

La definició del Corredor del Mediterrani hauria de ser, en línies generals, una autopista ferroviària que permetria connectar el tràfic de mercaderies en alta velocitat des d’Andalusia (Algeciras) fins a la frontera amb França, en un itinerari paral·lel a tot litoral marítim entre els dos punts, i que aprofitaria tota la potencialitat que tenen les infraestructures del transport ja existents, tant siguin fixes (instal·lacions portuàries i  aeroportuàries), com els grans centres logístics del transport per carretera.
 
Però serà aquesta la realitat del corredor, o les derivades i condicionants que van sorgint a mesura que passa el temps - massa temps! -, faran que aquest projecte es contempli ja esgavellat, sense recollir la realitat present i no donant resposta a les exigències futures del mercat que gira al voltant de la logística del transport?
 
Amb la proposta oficial de l’Estat el corredor serà una autopista ferroviària que connectarà Algeciras amb França, en un itinerari paral•lel al litoral marítim a partir d’Almeria, utilitzant part de les infraestructures ferroviàries existents, fent cohabitar unitats d’alta velocitat per a mercaderies i viatgers, i aprofitant part de la potencialitat que tenen algunes infraestructures del transport en ús, tant siguin fixes com instal•lacions portuàries i aeroportuàries, com els grans centres logístics del transport per carretera.
 
La diferència és altament significativa entre les dos definicions, doncs a banda de l’escurçament del recorregut a Andalusia, a nivell operatiu es fa coincidir en una mateixa via el tràfic de mercaderies i el de passatgers, el que implica una coordinació més complexa que incidirà en la velocitat i/o en la freqüència de pas de les unitats, així com també en un sobre cost estructural, doncs s’hauran d’habilitar desviaments i aparcaments temporals per deixar pas a les unitats més ràpides.
 
I sí que és cert que es produirà un estalvi immediat doncs, aprofitant infraestructures antigues, els 50.000 milions d’euros que podria pujar el cost de un projecte completament nou es reduirà moltíssim, però tenint present allò de que lo barat al final surt car, no s’estarà fent una intervenció que haurà de ser modificada en un molt curt espai de temps per a donar resposta a les reals necessitats a mitjà i llarg termini?.
 
A aquestes alçades seria absurd posar en dubta les bondats del corredor del Mediterrani, quan ja des del segle passat la reivindicació d’adequar la xarxa ferroviària al transport de mercaderies amb ample de via europeu era permanent i continua del sector portuari, però els anys han fet evolucionar la mecànica logística al mateix ritme que s’ha incrementat la necessitat, i al meu entendre allò que fa vint anys podia ser una prioritat dins del mateix projecte, ara podria estar en un segon pla, entrant en joc altres elements de valoració tan a nivell de tècniques logístiques com de caire polític-territorial que abans podien no tenir tanta rellevància.
 
Això sí, es inqüestionable que el Corredor del Mediterrani ha de ser una realitat urgent i s’ha de contemplar des de la més àmplia visió de futur, implicant a totes les empreses afectades, -no només a les del transport-, així com als treballadors i territoris, doncs una autopista ferroviària com aquesta generarà, sens dubte, conflictes d’interessos i desequilibris en tots els àmbits, i em dona la sensació que s’està contemplant un projecte molt ambiciós sense el convenciment necessari de la seva prioritat, i des de la mateixa perspectiva de fa vint anys.
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada