Des de l’equilibri, el museu Thyssen necessari

Clar que sí! Els ciutadans hem d’opinar, i els polítics municipals han d’impulsar mecanismes de participació per a que els ciutadans opinin. I en el cas del possible Museu Thyssen també, per què no?, tal i com reclama algun Grup Municipal.

Clar que molt temo que el tarannà dels polítics actuals els portarà a paralitzar qualsevol actuació emparant-se en la participació ciutadana, doncs mentre pensen com ho faran o, millor dit, mentre busquen les mil i una excusa per a no posar a l’abast de la ciutadania els mecanismes de participació, no es tirarà res endavant. Tenim la prova en que després d’un any, els ciutadans encara no hem pogut opinar en tot allò que es van comprometre a consultar de manera immediata, dins del seu programa electoral.

Hem de ser conscients que qualsevol iniciativa que permeti reactivar la ciutat i recuperar el protagonisme que Sant Feliu mereix és bona, i per aconseguir-ho han de cohabitar les petites i les grans idees, i ningú pot dubtar que el Thyssen és una gran iniciativa, tal com ho era fa cinc o sis anys, fins que l’ambició i l’ego d’uns polítics locals que volien el poder, que ara tenen, van deixar perdre 6 milions d’euros que haurien servit per afrontar aquell projecte i consolidar-ho pel al futur, que és el quid de la qüestió, doncs el problema no està només en donar forma al Museu, sinó en mantenir-lo.

Ara la situació ha canviat com de la nit al dia, doncs de tenir 6 milions d’euros per a tirar endavant un magnífic projecte, hem passat ha reduir-lo de manera molt substancial, sense oblidar que la ciutat ho haurà de sufragar amb recursos propis, amb el que això significa, doncs si es tira endavant aquesta necessària eina de creació de riquesa, com pot ser el Thyssen, s’hauran de deixar de banda necessitats socials que tenen molts ciutadans, i que cinc milions d’euros podrien ajudar a pal·liar.

I en contra, si es decideix obviar el Thyssen, crec que estem renunciant a un element que en permetria tornar a ser la ciutat puntera, que ha d’ostentar Sant Feliu de Guíxols com a capital de la Costa Brava, consolidant-se com una població avorrida i gris amb poca oferta atractiva per als visitants, en benefici del poblacions del nostre entorn.  

Personalment crec que hem d’apostar per un Thyssen dimensionat a les nostres possibilitats presents i futures, que representi un cost mínim per als ciutadans, tant sigui de manera directe o indirecte, que generi riquesa col·lectiva de la manera més ràpida possible permetent donar resposta a les inquietuds que tenim els guixolencs.

I la decisió ha de ser urgent perquè, ara per ara, la indefinició i la inacció fa que s’ajunti la fam amb les ganes de menjar, i ni es dona resposta a les reivindicacions dels ciutadans ni cristal·litzen els compromisos que van adquirir ara fa un any, com ja ens tenen acostumats, assumint una clara mostra de fidelitat a allò de “prometer hasta haber metido, y después de haber metido, nada de lo prometido”.