
Clar que molt
temo que el tarannà dels polítics actuals els portarà a paralitzar qualsevol actuació
emparant-se en la participació ciutadana, doncs mentre pensen com ho faran o,
millor dit, mentre busquen les mil i una excusa per a no posar a l’abast de la
ciutadania els mecanismes de participació, no es tirarà res endavant. Tenim la
prova en que després d’un any, els ciutadans encara no hem pogut opinar en tot
allò que es van comprometre a consultar de manera immediata, dins del seu
programa electoral.
Hem de ser
conscients que qualsevol iniciativa que permeti reactivar la ciutat i recuperar
el protagonisme que Sant Feliu mereix és bona, i per aconseguir-ho han de
cohabitar les petites i les grans idees, i ningú pot dubtar que el Thyssen és una
gran iniciativa, tal com ho era fa cinc o sis anys, fins que l’ambició i l’ego
d’uns polítics locals que volien el poder, que ara tenen, van deixar perdre 6
milions d’euros que haurien servit per afrontar aquell projecte i consolidar-ho
pel al futur, que és el quid de la qüestió, doncs el problema no està només en
donar forma al Museu, sinó en mantenir-lo.
Ara la situació
ha canviat com de la nit al dia, doncs de tenir 6 milions d’euros per a tirar endavant
un magnífic projecte, hem passat ha reduir-lo de manera molt substancial, sense
oblidar que la ciutat ho haurà de sufragar amb recursos propis, amb el que això
significa, doncs si es tira endavant aquesta necessària eina de creació de riquesa,
com pot ser el Thyssen, s’hauran de deixar de banda necessitats socials que
tenen molts ciutadans, i que cinc milions d’euros podrien ajudar a pal·liar.
I en contra, si es
decideix obviar el Thyssen, crec que estem renunciant a un element que en
permetria tornar a ser la ciutat puntera, que ha d’ostentar Sant Feliu de
Guíxols com a capital de la Costa Brava, consolidant-se com una població avorrida
i gris amb poca oferta atractiva per als visitants, en benefici del poblacions
del nostre entorn.
Personalment crec
que hem d’apostar per un Thyssen dimensionat a les nostres possibilitats
presents i futures, que representi un cost mínim per als ciutadans, tant sigui
de manera directe o indirecte, que generi riquesa col·lectiva de la manera més ràpida
possible permetent donar resposta a les inquietuds que tenim els guixolencs.
I la decisió ha
de ser urgent perquè, ara per ara, la indefinició i la inacció fa que s’ajunti
la fam amb les ganes de menjar, i ni es dona resposta a les reivindicacions
dels ciutadans ni cristal·litzen els compromisos que van adquirir ara fa un any,
com ja ens tenen acostumats, assumint una clara mostra de fidelitat a allò de “prometer
hasta haber metido, y después de haber metido, nada de lo prometido”.
Cap comentari:
Publica un comentari