Va ser al 1978 quan es van celebrar les primeres Eleccions Sindicals en
llibertat i ara, desprès de quasi 40 anys, utilitzem el mateixos mecanismes per
aconseguir representació, en una clara demostració de que hem evolucionat ben
poc i no hem trobat la manera de fer-ho al mateix ritme que ho ha fet el marc
de relacions laborals.
Per això, cada quatre anys, como ara fa 38, aixequem la bandera de la
confrontació, i ens llancem amb cos ànima a una guerra caïnita entre
treballadors i treballadores per a demostrar davant la patronal quin és el
sindicat que, tenint més recolzament, marcarà les pautes de negociació,
reivindicació i defensa durant el proper quadrienni.
Però no podem obviar el context actual, i totes aquestes maniobres de
màrqueting electoral consoliden la creixent feblesa del moviment sindical que
tenim en la majoria d’empreses doncs, irremeiablement, els factors
diferenciadors entre els que aspiren a ser representants dels treballadors no
seran de concepció i prelació reivindicativa, sinó que baixaran l’àmbit de lo personal,
convertint en enemics als que haurien de ser simplement adversaris, dificultant
si no impossibilitant, una necessària unitat d’acció.
Postures unitàries, que no dic monolítiques, són imprescindibles per poder
afrontar negociacions amb garanties d’èxit que afectin al major nombre de
treballadors i treballadores possible, tant com també les necessiten les
empreses gestionades per bons empresaris, doncs tenir davant una interlocució
legitimada és la única manera d’aconseguir acords viables i satisfactoris.
I sense treure legitimitat a les organitzacions sindicals que tenen com a
principi el corporativisme representatiu, crec que avui, més que mai, només el
sindicalisme de classe d’àmplia implantació, basat en la unitat d’acció i des
del respecte a les sigles de cada organització, pot ser l’interlocutor que “complementi”
el també consolidat corporativisme que en el marc de les relacions laborals
mostra l’empresariat a nivell general.
Que les organitzacions sindicals han modificar el mecanisme per assolir
representació és un fet indiscutible, de la mateixa manera que, en benefici de tot
el teixit productiu, integrat per treballadors i empreses, també han de cercar
nous mecanismes per a desenvolupar i fer efectiva, operativa i eficaç aquesta
representació.
Cap comentari:
Publica un comentari