dimecres, 20 d’abril de 2016

Eleccions Sindicals. Després de 38 anys, no toca evolucionar?

Va ser al 1978 quan es van celebrar les primeres Eleccions Sindicals en llibertat i ara, desprès de quasi 40 anys, utilitzem el mateixos mecanismes per aconseguir representació, en una clara demostració de que hem evolucionat ben poc i no hem trobat la manera de fer-ho al mateix ritme que ho ha fet el marc de relacions laborals.
 
Per això, cada quatre anys, como ara fa 38, aixequem la bandera de la confrontació, i ens llancem amb cos ànima a una guerra caïnita entre treballadors i treballadores per a demostrar davant la patronal quin és el sindicat que, tenint més recolzament, marcarà les pautes de negociació, reivindicació i defensa durant el proper quadrienni.
 
Però no podem obviar el context actual, i totes aquestes maniobres de màrqueting electoral consoliden la creixent feblesa del moviment sindical que tenim en la majoria d’empreses doncs, irremeiablement, els factors diferenciadors entre els que aspiren a ser representants dels treballadors no seran de concepció i prelació reivindicativa, sinó que baixaran l’àmbit de lo personal, convertint en enemics als que haurien de ser simplement adversaris, dificultant si no impossibilitant, una necessària unitat d’acció.
 
Postures unitàries, que no dic monolítiques, són imprescindibles per poder afrontar negociacions amb garanties d’èxit que afectin al major nombre de treballadors i treballadores possible, tant com també les necessiten les empreses gestionades per bons empresaris, doncs tenir davant una interlocució legitimada és la única manera d’aconseguir acords viables i satisfactoris.
 
I sense treure legitimitat a les organitzacions sindicals que tenen com a principi el corporativisme representatiu, crec que avui, més que mai, només el sindicalisme de classe d’àmplia implantació, basat en la unitat d’acció i des del respecte a les sigles de cada organització, pot ser l’interlocutor que “complementi” el també consolidat corporativisme que en el marc de les relacions laborals mostra l’empresariat a nivell general.
 
Que les organitzacions sindicals han modificar el mecanisme per assolir representació és un fet indiscutible, de la mateixa manera que, en benefici de tot el teixit productiu, integrat per treballadors i empreses, també han de cercar nous mecanismes per a desenvolupar i fer efectiva, operativa i eficaç aquesta representació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada