Respecte a la Negociació Col·lectiva

Si algú pensa que la negociació col·lectiva es tradueix en un simple acte on confronten les reivindicacions de treballadors i empresaris, és que ni va entendre i segueix sense entendre gens, i demostra que segueix ancorat en aquells anys on els treballadors volien recuperar i consolidar tots aquells drets que un ranci paternalisme empresarial, actuant sota el paraigua d'aquell perversament participatiu sindicalisme vertical, havia deixat a l’atzar de l'empresari. 

En l'actualitat, si un conveni col·lectiu, com a fruit de la negociació entre treballadors i empresaris, es percep com un simple text coactiu per a les parts, implica que el procés negociador s'ha tancat malament, la qual cosa potencia la conflictivitat interpretativa, convertint el que hauria de ser un front de complicitat, en un element tòxic per a la marxa de qualsevol organització 

El conveni o pacte ha de ser part intrínseca d'una política de Recursos Humans moderna, dotant-ho del suficient dinamisme i flexibilitat com perquè els seus gestors, treballadors i empresaris, puguin administrar-ho conjuntament des de la mínima rigidesa possible, eliminant clàusules obligatòries amb vinculacions a la totalitat que impedeixin modificacions àgils i puntuals, en resposta a les necessitats de l'organització. 

Parlem de la cogestió d'un acord de relacions laborals, no de cooperativisme, amb el que aquestes modificacions puntuals únicament poden estar lligades a la funcionalitat organitzativa, sense que això impliqui responsabilitat mancomunada ni renúncia a la responsabilitat social corporativa que té l'empresa, com a tal. 

A més, el marc de relacions laborals reflectit en conveni o pacte, no pot ser fruit d'una nit d'estiu que pugui pactar-se de nou en complir-se l'àmbit temporal, doncs és un element en el qual s’ha de basar gran part de l'estratègia d'una organització, i que respongui al pla estratègic general sense estar supeditat a campanyes puntuals. 

Totalment contrastat el fet que l'empresa que aconsegueix la connivència amb els seus empleats en matèria de recursos humans, i que el marc de relacions laborals sigui fruit de la voluntat conscient de tota la seva organització, no solament aconsegueix eliminar del seu horitzó empresarial la conflictivitat laboral, sinó que sent els treballadors partícips còmplices i connivents, es fa molt més fàcil afrontar algunes situacions imprevistes que poden afectar a la política de personal, directa o indirectament. 

Lamentablement és habitual que algunes empreses intentin vulnerar els seus pactes o convenis col·lectius i, oblidant-se de la filosofia de la negociació i de la bona fe negociadora, s'emparen en les possibilitats de la interpretació dels transcrit per incomplir l'acordat, de manera conscient. 

 Són aquestes les empreses que més estan obligades a visitar la via judicial i/o administrativa, la qual cosa si bé és cert que els fa guanyar temps per “solucionar” els seus problemes, provoca la pèrdua de confiança dels seus treballadors, entrant en una dinàmica de confrontació de la qual és molt difícil de sortir i que, normalment acaba, en la deterioració organitzativa.