
Sense pal·liatius, el que farà aquest Govern Municipal amb nocturnitat i traïdoria,
és un lladronici imperdonable, indecent
i sense sentit, que no respon a cap interès col·lectiu, social ni econòmic de
la ciutat, i m’atreviria a dir que tampoc polític, sinó a la simple ambició personal
d’alimentar algun ego, i demostrar així que “manen” i que la tenen “més llarga”,
encara que no l’ensenyin per vergonya.
Furtaran injustament aproximadament 200 euros mensuals a un grapat de
treballadors i treballadores municipals o sigui, que trauran 200 euros mensuals
del pressupost familiar a unes desenes de famílies de Sant Feliu de Guíxols;
però clar, qui no sap el que és administrar-se números vermells no pot tenir
atacs de consciència perquè, malauradament, no la té.
Parlem de la importància que tenen 200 euros per a una família, però també
parlem de la impunitat amb la que aquest Govern Municipal continua actuant i
creu poder actuar, com quan part dels seus integrants ho feien des de l’oposició, doncs tots recordem com, emparant-se en suposades interpretacions referents a actuacions il·legals,
portaven a judici tot allò que podien, de manera pública, anònima o a través de
tercers, sabent que encara que la justícia no els hi donés la raó, ells complien
el seu objectiu, que era simplement fer mal.
Ara ja tenen experiència, i sabent que no tenen raó (algun dels Regidors ho
ha reconegut en privat) ja no s’arrisquen a portar els temes a judici per a fer
mal. Ara simplement volen fer mal directament, i utilitzen la part més feble del sistema, és a dir, el treballador i les seves retribucions, forçant que sigui aquest treballador el
que es vegi obligat a demandar judicialment, quedant el Govern Municipal com la part passiva i "neta", encara que actuin com inductors, de manera covard.
Si és il·legal, per què no ho porten al jutjat i desprès apliquen la
sentència que es dicti? Doncs perquè saben que és completament legal, perquè
llavors haurien de portar la contrària a qui els pressiona, i perquè alguns d'ells s'haurien d'autodemandar.
Però sobretot, perquè aquest plaer que els hi produeix el sadisme, és a
dir, fer mal contra treballadors i famílies, desprès el projecten i allarguen en aquell onanisme que només acompanya als que, confonent poder i responsabilitat, acaben
manant per “pebrots”, oblidant que haurien d’exercir la responsabilitat i
no l'abús del poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada