dimecres, 24 de febrer de 2016

Rull liquida el Font Portuari Català

El potencial portuari de Catalunya s’hauria de basar, precisament, en considerar el litoral català com una gran infraestructura portuària, i el territori català com un gran centre intermodal, amb una oferta comercial de serveis comuna que permeti donar respostes a les exigències del mercat ampliant, alhora, el seu hinterland.
 
Això va ser la proposta que vam fer des del Sector de Ports de Catalunya sobre la necessitat de crear el front portuari català que, tot s’ha de dir, va ser ben rebuda pels responsables del Govern de la Generalitat de mitjans dels 90 - en aquell moment de CiU-, i que desprès va posar negre sobre blanc en Joaquim Nadal com a Conseller de Política Territorial i Obres Publiques.
 
Malgrat estem parlant d’un servei públic, no es tractava de renunciar a les polítiques comercials i/o econòmiques que, com empresa, pogués tirar endavant cada port, sinó de fomentar la complementarietat, essent conscients de quines eren les possibilitats reals de cada instal·lació, marcant les línies estratègiques des d’una visió territorial global, el que implicava singularitzar i delimitar els elements de competència.
 
Quan el divendres, al Cercle d’Economia, el Conseller Rull feia pública la liquidació del Front Portuari Català, estava posant de manifest que l’aposta del Govern de la Generalitat, en matèria portuària, és aprofundir en un model on el servei públic deixés de ser prioritari, impulsant, però també liberalitzant, l’entrada de la inversió privada com a primer pas per a posar a la venda les instal·lacions (cas de Grècia), i així poder operar en lliure competència sense el control que implica la consideració del servei portuari, com a públic i estar supeditat a coordinació oficial.
 
Cert que els dos ports d’interès general, Barcelona i Tarragona, per qüestions constitucionals no poden ser transferits a la Generalitat de Catalunya, encara que la gestió correspongui al Govern català que és qui anomena al President de l’Autoritat Portuària i part del Consell d’Administració, però l’aposta del Conseller Rull per un model de “gestió individualitzada” i no reglada, pot obrir un escenari molt diferent.
 
Roses, Palamós, Vilanova y Sant Carles de la Ràpita són ports amb una activitat igual a la dels ports de Barcelona i Tarragona, però amb volums i capacitats de moviments molt diferents, i que sense existir directrius que responguin a una estratègia conjunta del sistema, serà molt difícil que puguin superar la lliure competència, el que provocarà la degradació de les instal·lacions per possible inactivitat.
 
La liquidació d’un ens tipus Front Portuària Català com a garant d’un Pla Estratègic Portuari, tal i com anuncia el Conseller Rull, crec que implica la renuncia a considerar com a públics els serveis portuaris, a la renuncia a l’aportació total que fan els ports al PIB a canvi de beneficis empresarials, i a la renúncia a la titularitat obrint totes les portes a la inversió externa, com a pas previ a la privatització, posant així en perill la supervivència de ports com Roses, Palamós, Vilanova y Sant Carles de la Ràpita que tenen menys capacitat per a competir, i que ara sí son responsabilitat i “propietat” directa de la Generalitat de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada