dimarts, 16 de febrer de 2016

L’Ada Colau, hauria de demanar disculpes

Llibertat d’expressió i/o llibertat de creació artística però, sense límits?.
 
Llibertat sí, sens dubta, però amb el límit de la llibertat del veí, doncs crec que trepitjar la llibertat del veí, li treu tota la legitimitat a l’exercici de la pròpia llibertat.
 
Sembla que en el decurs de l’entrega de Premis Ciutat de Barcelona, organitzada per l’Ajuntament de la Ciutat, la poetessa Dolors Miquel va recitar una de les seves creacions pertanyent a Missa Pagesa, clara mostra d’irreverència i de manca de respecte vers els ciutadans que professen el cristianisme.
 
Si es programés un espectacle com aquest a nivell privat, els cristians que acudissin ho farien per “amor a l’art” o per masoquisme, i mai podrien protestar per l creació de la Dolors Miquel, doncs seria una decisió voluntària, personal i només qüestionable per ells mateixos.
 
Però l’altra dia aquest “Mare nostra” va ser recitat en un acte oficial, o sigui, en representació de tota la ciutadania, incomodant a una part dels veïns de la ciutat i en una clara vulneració del deure que té l’Ajuntament de respectar i imposar el respecte a les normes de convivència.
 
No va ser culpa de la poetessa, en absolut. Suposo que va ser contractada i pagada per l’Ajuntament, amb diners públics que aporten tots els ciutadans, també els cristians als que aquesta creació els hi fa “mofa i escarni” de la seva oració principal, el “Pare Nostre”; si hi ha algun culpable aquesta és l’Alcaldessa, la Sra. Colau que, per dir-ho d’una manera suau, va demostrar que li falta sensibilitat i li sobra sectarisme.
 
Només s’ha de recordar la situació de l’Ajuntament de Madrid amb els “titiriteros” on, deixant de banda les actuacions judicials posteriors, l’Alcaldessa va haver de sortir a demanar disculpes, en una bona demostració de que demanar disculpes és una opció personal, compatible amb  qualsevol opció política. 
 
L’Ada Colau hauria de prendre exemple.
 
“Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l’epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.  
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui. 
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles, Vagina. 
 
Anem… “

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada