dijous, 4 de febrer de 2016

Incoherència a SFG. Pròrroga pressupostària sí o no?

Avui el Punt  publica la noticia de que el Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha aprovat definitivament el Pressupost 2016, i la curiositat m’ha portat escoltar per la web de Radio Sant Feliu la part del Ple on es tractava aquest tema, doncs l’Alcalde, sempre segons la notícia, parla de pròrroga pressupostària i el cert és que al Ple del 28 de gener es va donar compte de l’esmentada pròrroga, però en un altra punt posterior de l’ordre del dia es va aprovar definitivament el pressupost, al rebutjar el Govern, de manera unilateral, les al·legacions presentades per Associacions, Grups Municipals i Sindicats.
 
Serà un tràmit legal i obligatori, però poc importa la pròrroga si l’aprovació és definitiva, encara que l’Alcalde, sempre segons la notícia, diu que “la pròrroga permet que l’Administració rutlli”, posant de manifest una total incoherència quan el seu cavall de batalla era aprovar uns pressupostos abans del 31 de desembre de 2015, eliminant la possibilitat prorrogar el pressupost anterior.
 
Però assegura l’Alcalde que el pressupost patirà modificacions, com a molta tard el mes de març quan, en teoria, s’incorporaran romanents, encara que sense saber ni quantitats ni destinació. O sigui, que Sant Feliu té uns pressupostos per a tres mesos i supeditats a la voluntat política i tècnica d’incorporació de diners.
 
Si l’Alcalde, sempre segons la notícia, creu en les bondats de la pròrroga i afirma que hi haurà modificacions pressupostàries al març, o sigui, un mes després de l’aprovació definitiva, em pregunto si no hauria estat més assenyat i lògic prorrogar el pressupost 2015 fins aquesta incorporació de romanents, i així donar temps a estudiar les al·legacions o propostes que s’han presentat, i fent pública així quina és la voluntat de resposta a les mateixes, tal i com es va despendre de l’argumentació que el Regidor d’Hisenda va fer.
 
És clar que les raons d’aquesta aprovació són d’altres que no coneixem, o sí! No vull afirmar que són les relacionades amb retribucions però, com a mínim, responen al compliment d’un compromís d’aprovació d’un pressupost abans de finalitzar l’any, sabent que no serà el que és, amb un clar intent de confondre i jugar amb la intel·ligència dels ciutadans.
 
I si bé és cert que algunes al·legacions són de “voluntat política”, com va dir al Ple el Regidor d’Hisenda, i no de disfuncions pressupostàries, sí que hi ha algunes que s’han d’aplicar obligatòriament per imperatiu legal, i al no ser contemplades al pressupost poden portar, fins i tot, a declarar-ho nul, tal i com indica l’article 170.2.b de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada