
És una situació nova, sense precedents, que genera preguntes que mai s’han fet, i que precisa de respostes també noves i obligades per part de qui defensa un full de ruta que d’aquí uns dies posarà en marxa un procés que, en teoria i crec que de manera utòpica, farà a Catalunya independent.
Segons l’esmentat full de ruta, si no ho tinc malentès, els catalans i
catalanes haurem de votar, com a màxim d’aquí 18 mesos, i decidir quina serà la
relació de Catalunya/Espanya (absurda qüestió si ja s’ha iniciat la desconnexió
per part del Govern de la Generalitat), i aquí sorgeix la primera de les incògnites.
Qui serà considerat com a català o catalana, y podrà exercir els seus
deures i reclamar els seus drets per a participar en tan important decisió?
Català és el que viu a Catalunya o també el que ha nascut a Catalunya,
encara que no estigui vivint en aquell moment en territori català?
Per a considerar-se català, s’ha d’estar empadronat ineludiblement en una
població catalana?, i si la resposta és afirmativa, haurem de preguntar des de
quan, doncs si estem parlant d’un dret a decidir (absurd si es produeix desprès
d’aquella “desconnexió”), la qüestió no és baladí.
Si un fill d’emigrants ha nascut a Catalunya, però pràcticament mai ha
viscut a Catalunya, podrà ser considerat català?
Quin grau de consanguinitat o afinitat amb un català o catalana s’haurà de
tenir per a què un ciutadà espanyol pugui ser considerat català?
O fins i tot, quantes generacions de catalans un ha de tenir per a poder aconseguir
la consideració de català, desprès de manifestar la voluntat de ser-ho, sense
viure a Catalunya?
Hi haurà prou amb una declaració jurada i la manifestació pública d’acatament
a l’ordenament jurídic català, per a que un “espanyol” pugui ser considerat
català, i quins seran els requisits?
Si vius, per exemple a Vinaròs (Castelló) i tens una empresa/negoci a
Alcanar (Tarragona), que hauràs de fer per a ser considerat català?
És la voluntat manifesta de ser català un element que podria considerar-se
com a requisit per aconseguir la consideració de català?
Segur que podrien sorgir mil i una casuístiques sobre aquest tema i, fins i
tot, arribar a reduccions a l’absurd realment estrambòtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari