És la percepció segura que et dona l’experiència en negociacions, i en
aquest sentit no dubto que els negociadors sindicals tinguin la seguretat de
que aquesta resolució és lo màxim que podien aconseguir.
I en quest sentit, és normal que demanin el recolzament de tothom a la
resolució que avui el Parlament de Catalunya haurà de votar, per a què els
treballadors i treballadores de la Generalitat recuperin els drets laborals que
el Govern de Catalunya els hi ha tret i retallat.
Però això no vol dir que sigui un acord just, ni que respongui a les
expectatives, demandes i vindicacions dels treballadors de la Generalitat,
doncs s’ha de tenir en compte que aquests treballadores no estan reivindicant
millores laborals en el marc de la negociació col·lectiva, sinó que aquests
treballadors estan exigint que se’ls retorni allò que el Govern els va furtar.
Hi ha un element en totes les negociacions que és la “filosofia de
l’acord”, i haig de reconèixer que no conec la cuina política/laboral de com
s’ha gestat aquesta resolució però, agafant com a dades el que diuen els
mitjans de comunicació, el Govern, els partits polítics i els sindicats, i
atenent als compromisos i els temps, m’atreveixo a fer algunes reflexions i,
per què no?, afirmacions:
1.
És un acord polític, “in extremis”, tal i com reconeix el
Govern de la Generalitat, que respon únicament a la necessitat de mantenir la
imatge d’unitat de la majoria al Parlament de Catalunya (Junts/CUP).
2.
Els partits polítics, difícilment diran que no a una
resolució avalada per les forces sindicals, encara que dubtin de la seva
viabilitat.
3.
Si mirem les dades del compromís, aquest s’acaba el 31 de
març del 2018 quan, “en teoria”, des de juliol de 2017 ja ens trobarem en un
estadi de “nou estat”, tal i com diu el full de ruta, amb noves lleis.
4.
Tal i com som conscients els treballadors de
l’Administració Pública, aquesta resolució, des del moment en que supedita
l’abonament a la “disponibilitat pressupostària”, el converteix en un “brindis
al sol”. Els sindicats hauran d’estar molt vigilants per obligar al seu
compliment doncs, fins i tot, sembla que està “sub negotiatio” terminis i
quantitats
5.
Aquest any 2016, tot el personal de l’Administració
Pública, menys els treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya,
recuperaran, la paga extra del 2012, el que ratifica un greuge comparatiu.
Malgrat aquestes reflexions, no poso en dubta que aquest acord millora la
situació actual, i en aquest sentit els negociadors sindicals mereixen la
felicitació, però alhora m’agradaria pensar que aquest baló d’oxigen que se li
ha donat al Govern, sigui reconegut en benefici dels treballadors i
treballadores de la Generalitat de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada