dijous, 21 de gener de 2016

Paga Extra funcionaris de la Generalitat: un acord polític “in extremis”

És la percepció segura que et dona l’experiència en negociacions, i en aquest sentit no dubto que els negociadors sindicals tinguin la seguretat de que aquesta resolució és lo màxim que podien aconseguir.
 
I en quest sentit, és normal que demanin el recolzament de tothom a la resolució que avui el Parlament de Catalunya haurà de votar, per a què els treballadors i treballadores de la Generalitat recuperin els drets laborals que el Govern de Catalunya els hi ha tret i retallat.
 
Però això no vol dir que sigui un acord just, ni que respongui a les expectatives, demandes i vindicacions dels treballadors de la Generalitat, doncs s’ha de tenir en compte que aquests treballadores no estan reivindicant millores laborals en el marc de la negociació col·lectiva, sinó que aquests treballadors estan exigint que se’ls retorni allò que el Govern els va furtar.
 
Hi ha un element en totes les negociacions que és la “filosofia de l’acord”, i haig de reconèixer que no conec la cuina política/laboral de com s’ha gestat aquesta resolució però, agafant com a dades el que diuen els mitjans de comunicació, el Govern, els partits polítics i els sindicats, i atenent als compromisos i els temps, m’atreveixo a fer algunes reflexions i, per què no?, afirmacions:
 
1.      És un acord polític, “in extremis”, tal i com reconeix el Govern de la Generalitat, que respon únicament a la necessitat de mantenir la imatge d’unitat de la majoria al Parlament de Catalunya (Junts/CUP).
 
2.      Els partits polítics, difícilment diran que no a una resolució avalada per les forces sindicals, encara que dubtin de la seva viabilitat.
 
3.      Si mirem les dades del compromís, aquest s’acaba el 31 de març del 2018 quan, “en teoria”, des de juliol de 2017 ja ens trobarem en un estadi de “nou estat”, tal i com diu el full de ruta, amb noves lleis.
 
4.      Tal i com som conscients els treballadors de l’Administració Pública, aquesta resolució, des del moment en que supedita l’abonament a la “disponibilitat pressupostària”, el converteix en un “brindis al sol”. Els sindicats hauran d’estar molt vigilants per obligar al seu compliment doncs, fins i tot, sembla que està “sub negotiatio” terminis i quantitats
 
5.      Aquest any 2016, tot el personal de l’Administració Pública, menys els treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, recuperaran, la paga extra del 2012, el que ratifica un greuge comparatiu.
 
Malgrat aquestes reflexions, no poso en dubta que aquest acord millora la situació actual, i en aquest sentit els negociadors sindicals mereixen la felicitació, però alhora m’agradaria pensar que aquest baló d’oxigen que se li ha donat al Govern, sigui reconegut en benefici dels treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada