dilluns, 25 de gener de 2016

L’OCDE i la jubilació

Aquests de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE),viuen en un altre món, millor dit, pesant en el “País de Nunca Jamás” s’instal·len en els “Mons de Yupi” per, amb arguments llunyans d’una visió real del context, fer plantejaments que de manera suau i generosa, es poden qualificar de mancats de sentit comú.
 
Ara tornen amb l’embatde les jubilacions, i amb tots els estudis a la mà, alerten del perill de no poder gaudir d’una pensió digne sinó es retarda l’edat de jubilació, o sigui, planerament allargar la vida laboral.
 
No fa falta ser un setciències per arribar a la conclusió de que retardant l’accés a una pensió, i alhora allargant el període d’aportació, el Fons de Reserva de la Seguretat Social no patirà cap detriment, sinó tot al contrari, s’incrementarà de manera significativa.
 
Clar, aquest no és l’objectiu d’accedir a una pensió, doncs el veritable sentit de la jubilació és que el treballador guanyi en qualitat de vida un cop ha deixat la vida laboral activa, alhora que alliberar llocs de treball que puguin “ocupar” altres treballadors i treballadores en edat de treballar.
 
Hem de pensar que la creació neta d’ocupació no és resultat de nous llocs de treball consolidats, sinó a la substitució de treballadors i treballadores que deixen la seva feina per diferents raons, entre elles la de passar a l’estatus de pensionista per qualsevol de les justificacions legals que permet la normativa, entre elles, la jubilació.
 
Estem parlant d’una mena de vasos comunicants, però que malauradament tenen com a comú denominador l’ocupació de baixa qualitat, doncs quan un treballador es jubila el seu lloc de treball, normalment, s’amortitza o es modifica, passant d’una relació contractual estable a una situació de precarietat manifesta.
 
Torno a repetir que és cert;  si no hi ha jubilacions o l’edat d’accés es retarda minva  la despesa i creixen els ingressos de la caixa de la Seguretat Social, però que ningú s’oblidi que alhora hi ha molta menys contractació, cosa que ineludiblement farà créixer el nombre d’aturats i la necessitat social mòrbida de molts ciutadans, als que l’Estat haurà d’ajudar a sobreviure per a lluitar contra la xacra que representa el creixement de la pobresa, el que hauria de ser també un cost per l’erari públic.
 
Però ara l’OCDE va més enllà, i recomana la supressió de tota mena de pre-jubilació, sense mesurar ni valorar els efectes que pot tenir l’eliminació d’una via que beneficia, directa i/o indirectament, a totes les parts implicades.
 
La jubilació parcial, que és la figura a la que es refereix sobre tot l’OCDE, garanteix al treballador, durant els anys de relleu, un marc de relacions laborals amb baixos índexs de precarietat.
 
Obliga a crear un lloc de treball net, amb moltes possibilitats de donar-li estabilitat futura.
 
Rebaixa els costos empresarials i minimitza els costos de la seguretat social.
 
Permet que es continuï aportant a la caixa de la seguretat social, tant per part del treballador relleu i rellevista.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada