dilluns, 28 de desembre de 2015

Ple Municipal 22-D. Policia Local de Sant Feliu (1)

Només s’han de buscar solucions quan existeix un problema , encara que de vegades el problema  és que no hi ha problema, i llavors l’objectiu es generar-lo per a trobar-li una solució.
 
Aquesta és la conclusió que jo també he tret després d’haver escoltat el Ple Municipal del proppassat 22 de desembre on el Govern Municipal, per a justificar la seva nefasta gestió, per nul·la, vers la Policia local de Sant Feliu de Guíxols, s’atreveix a fer acusacions d’il·legalitats en acords fruit de la negociació col·lectiva, en clara mostra del que és aplicar una política de dretes en relacions laborals.
 
Cadascú posarà la meva credibilitat de respecte al marc de relacions laborals de l’Ajuntament al nivell dubtós que vulgui, però com he demostrat en mil i una ocasió en aquests  8 anys de Regidor, aquesta credibilitat és molt més gran que la d’alguns membres de l’actual Govern Municipal, als que ara malauradament, després d’escolat l’esmentat Ple, haig d’afegir algun Regidor més, encara que haig de reconèixer que d’ell no m’ho esperava.
 
Però amb total rotunditat: L’acord del complement específic de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols és completament legal, i em poso a disposició dels sindicats de la Policia Local a defensar-ho davant l’Autoritat laboral o davant el Jutjat, si és que opten per portar el tema al Contenciós Administratiu.
 
Perquè escoltant les intervencions i afirmacions fetes per l’Alcalde i el Regidor de la Policia Local a l’esmentat Ple, s’ha d’entendre  que l’únic que volen és  negociar una solució a un problema que ells o algú dels seus assessors ha creat. Dir que ni tan sols l’informe que han encarregat externament parla d’il·legalitat en aquest complement sinó en la mecànica de les consolidacions salarials, conceptes que és impossible que un jurista confongui.
 
Clar que un pot entendre moltes coses quan, sota aquella manera d’actuar tan infame en la política de “medio pelo” com és fer demagògia per intentar amagar les seves mancances i desconeixements, un s’atreveix a fer afirmacions de les que no té ni idea, com és el cas de parlar de “complements específics funcionals” i del seu desenvolupament durant quatre anys, en una clara demostració de que ni tan sols han mirat les actes de negociació ni d’interpretació.
 
Conclusió?.  L ’únic que volen és guanyar en una confrontació provocada i acabar així en el Jutjat, supeditant la eficàcia i operativitat a qüestions interpretatives d’índole econòmic, utilitzant l’artificialitat d’aquest afer per a justificar l’incompliment de les seves promeses electorals, obviant l’obligació d’actuar i decidir, que per això cobren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada