L’abstenció també és una opció

Malgrat penso que el votar és un deure més que un dret, i que optar l’abstenció s’hauria de considerar com una renúncia tant del dret com del deure de l’exercici de la democràcia, el procediment i la normativa del mateix exercici considera abstenir-se com una opció més, al mateix nivell que el votar per un partit polític determinat, fer-ho en blanc o, fins i tot, provocar un vot nul.

 

Garanteix la llei el vot secret, amb la finalitat de que no hi hagi cap mediatització per exercir una opció determinada des del punt de vista personal, si no és per la pròpia voluntat de qui té el dret a participar en el sufragi.

 

Amb aquests preàmbuls i antecedents, em pregunto per què el dret al vot o sufragi secret és conculca en una de les opcions doncs, segons  ORDRE EMO/346/2015, de 18 de novembre, per la qual s'estableixen les instruccions necessàries per a la participació dels treballadors en les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del dia 20 de desembre de 2015, o es justifica obligatòriament l’abstenció o, també obligatòriament, s’ha de renunciar al dret d’exercir el vot per una de les opcions.

 

Segons l’article 3 de l’esmentada ordre, l’empresari té dret a demanar el justificant de votació expedit per la mesa electoral corresponent. És a dir, que si un treballador vol optar per la legitimitat de no anar a votar, ha de comunicar-ho a l’empresa, si vol que el seu dret a l’abonament del salari es respecti.

 

Insisteixo que, al meu entendre, l’exercici de la democràcia és un deure més que un dret i que, com a tal, la societat i la normativa hauria d’obligar a exercir-ho, com a mínim, fins que una necessària i intensa acció pedagògica social i de caire general fes entendre a la societat que la consolidació de la democràcia és directament proporcional a la utilització de les urnes, i que renunciar a la confidencialitat del dret no és legítima, alhora que és contrari a la llibertat.