Boutique Ports, una bona iniciativa

Més enllà de l’oferta consolidada del Port de Barcelona com a base de grans i mitjans creuers, hi ha un altre tipus de turisme molt selectiu, com és l’usuari del petit creuer de gran luxe que, considerant com a valor intrínsec una atenció molt personalitzada, exigeix també una oferta d’activitats complementàries molt exclusiva.

Estem fent esment a uns passatgers que s’embarquen en vaixells que, normalment, no tenen més de 300 peus d’eslora (uns 90 metres), un rati aproximat de 1,5 tripulants per usuari i un passatge de 60 o 70 persones amb un gran poder adquisitiu. Suposo que aquesta és una de les raons per les que Ports de la Generalitat impulsa la primera oferta comercial tangible del nostre front portuari, la denominada Boutique Ports, que a banda de poder-se convertir en un element clau de recuperació econòmica, pot ser la primera pedra per a complementar i mancomunar ofertes territorials entre poblacions, buscant sempre l’excel•lència del servei alhora que el comú denominador d’interessos locals. 

No és un projecte nou en el seu inici, doncs qüestions polítiques van aturar les converses i propostes que, amb gran acceptació, ja vàrem iniciar al 2009 des de l’Alcaldia de Sant Feliu de Guíxols amb en Jordi Valls, President de l’Autoritat Portuària de Barcelona, entenent que s’havia de fer una oferta comuna des dels ports de Palamós, Roses i Sant Feliu de Guíxols, aprofitant el gran potencial en turisme cultural, gastronòmic i paisatgístic que té l’Empordà, i sense obviar l’atractiu que representa Barcelona a nivell mundial. 

Desconec si el principal escull ha estat vençut, i s’ha entès que un projecte com aquest s’ha de contemplar des de la globalització comarcal, en aquest cas l’Empordà, deixant en un segon termini el protagonisme local que pot agafar el port en el que atraqui el vaixell doncs s’ha d’assumir que, amb tota seguretat, el creuerista que arribi al Port de Palamós, per exemple, escollirà visitar el Museu Dalí de Figueres o gaudir d’una actuació de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, o una de Cap Roig a Palafrugell, o visitar la Sagrada Família de Barcelona. 

Perquè s’ha d’entendre que el vaixell atracat a Roses no es mourà per recalar a Palamós, doncs és una distància massa curta, i el que s’ha de programar és que el turista que arriba amb aquest creuer tingui la major facilitat d’anar a Palamós o a Sant Feliu (que tot s’ha de dir també tindria capacitat per acollir vaixells amb aquesta eslora) o a Roses o a Figueres o a Barcelona, o a qualsevol població amb interès. 

Un cop la connivència i complicitat de les viles implicades directament en aquest projecte estigui consolidada, s’obre la gran oportunitat que també en un inici contempla Ports de la Generalitat, és a dir, ampliar la cooperació d’oferta turística amb altres ports de la Mediterrània en un mateix pac, amb distàncies i ofertes que facin atractiva la navegació entre un port i un altre (no podem oblidar que la principal activitat del creuerista és la navegació, la resta es complementari), i a partir d’aquí crear rutes fixes i regulars. 

Com sempre afirmo, l’hinterland turístic de les infraestructures portuàries de Girona en particular, i de tota Catalunya en general, no es limita a la localitat on està ubicat el port, sinó que s’amplia a tot el front portuari, i seria irresponsable no aprofitar tota aquesta potencialitat.