diumenge, 22 de novembre de 2015

Potencialitat Logística del Transport a Girona

Si entenem com a logística integral la planificació estratègica que permet fer efectiva una activitat, tenint en compte tots els elements que poden tenir incidència, podem afirmar que de la logística depèn l’èxit de qualsevol acció programada.

A nivell empresarial, malgrat automàticament pensem en el transport, la logística contempla tots els factors que conflueixen per aconseguir que els objectius de l’empresa siguin un èxit, des de l’aprovisionament, la producció i l’emmagatzematge com elements interns, finalitzant en una primera fase en la distribució, com una de les activitats que en la majoria dels casos s’esdevé com extern, per dependre de contractacions extra empresarials.

Dit això, podem afirmar que la logística integral és el paradigma de la transversalitat en qualsevol empresa, i que a diferència d’un pla estratègic a l’ús, ha de basar-se en el dinamisme dels sistemes i mètodes operatius, adequant-se permanentment a les noves tecnologies, a les variacions productives i a les exigències globalitzadores del mercat propi i el de la competència..

Però les empreses han entès que, lluny de ser un element totalment endogàmic i tancat en una caixa forta com si d’una fórmula secreta es tractés, una planificació logística ben gestionada podria contemplar accions que podrien compartir-se amb unitats productives d’altres empreses, convertint-se en un valor afegit de transversalitat, que no té per què incidir negativament en els nivells de competitivitat.

Un clar exemple són els polígons industrials que, basats en la mancomunitat de serveis, contribueixen a l’abaratiment de costos; i ara, de manera creixent, les centrals integrades de mercaderies i/o zones d’activitats logístiques, on és la intermodalitat, com a servei integral de distribució, qui assoleix el protagonisme i justifica la concentració d’empreses del transport, més enllà de la complementarietat sectorial o empresarial.

Són dos els factors que permeten mesurar la viabilitat d’una central de mercaderies: la situació i les infraestructures, per una banda, i els diferents tipus de transport que puguin coincidir en proximitat.

L’excel·lència, per lògica, seria que una mercaderia, en un mateix centre intermodal, pogués ser atesa per terra, mar o aire, atenent a valoracions i realitats d’origen i destí. Però clar, això és una utopia i només en llocs molt específics arrelats, al voltant d’infraestructures portuàries, es podrien donar més coincidències. I si bé avui les distàncies no són un impediment insalvable, sí són un element a tenir en compte.

Però hi ha un comú denominador en tota cadena logística del transport, i que de per sí ja és un element de transversalitat supra sectorial: llevat d’algunes molt concretes excepcions, totes les mercaderies s’han de moure, en un moment o d’altre, per carretera, tant sigui per a ser estibades des de l’origen, o per arribar al seu punt final de destí.

Catalunya i, específicament Girona, té una situació privilegiada en aquest sentit, doncs la seva realitat infraestructural, però sobretot la seva potencialitat, li permetria capitalitzar gran part del transport de mercaderies per carretera del país, doncs la seva proximitat a la frontera, que vol dir estar a prop de l’origen/destí del producte, agilitzaria la distribució i/o la recepció.

La prova d’aquesta potencialitat territorial de Girona, en absolut explotada, són les empreses que ubiquen al nostre territori centres logístics particulars, donant resposta a circumstàncies específiques de la seva logística particular.

No és lògic que Girona, en aquest moment, compti només amb dos centres integrats de transport, el CIM La Selva i el LOGIS Empordà, amb mancances d’infraestructures notables, com el transport ferroviari i el desdoblament de la N-II.

El sector del transport de mercaderies de Girona ha de ser conscient de la seva potencialitat i creure’s, realment, que són una part importantíssima de de la logística integral de les empreses, alhora que un element de transversalitat productiu, sectorial i de territori, que ha de superar la competitivitat present per a consolidar el seu futur.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada