dilluns, 30 de novembre de 2015

Policia Local de SFG: professionalitat manifesta

Ho afirmo categòricament. La gran majoria dels agents de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols són tan professionals com altres policies de poblacions veïnes; i no tenen res a envejar.

Els culpables de la situació que viu aquest cos són els responsables de marcar les directrius i prioritats, no els agents; doncs fixeu-vos que aquests treballadors estan reclamant, mitjançant denúncia pública, que l’Ajuntament els faciliti els mitjans necessaris per a complir amb la seva tasca, i donar així millor servei a la ciutadania.

O sigui, que de manera contrastada, podem afirmar que hi ha governants dolents, no dolents policies.

I és cert que, com diu l’Alcalde per exculpar-se, la situació de la policia és heretada, però no pot oblidar que aquesta herència la va deixar ell mateix, doncs l’adequació i modernització de la Policia Local de Sant Feliu, que anava a bon ritme i amb criteris clars, es va paralitzar a partir del 13 d’abril de 2010, data en que va assolir l’alcaldia, amb decisions molt negatives que després van ser difícil de subsanar.

Al 2007 l’objectiu del Govern Municipal era donar a la Policia Local la “volta com si fos un mitjó”, dotant-la dels recursos necessaris per a què al 2011 la població tornés a recuperar la realitat que els agents “són els amics que estan al seu servei”, percepció que per moltes raons s’havia perdut.

El fet de tenir una plantilla insuficient i amb una piràmide d’edat envellida, ens va fer marcar com objectiu arribar al 2011 als 48 efectius, sent aquest el nombre d’agents que la Direcció General de la Policia aconsella.

Al 2008 ja es va ampliar la plantilla amb 8/10 agents, més els interins de temporada, consolidant aquestes places al 2009 amb la previsió al 2010 de consolidar altres 8.

Es va ampliar la piràmide de comandament, amb nous caporals, sergents i coordinadors.

Al 2008 es va començar a adquirir nou material: cotxes (per primera vegada es va aconseguir que s’utilitzés el lísing), motos i bicicletes.

És van crear nous serveis (policia de proximitat, de medi ambient, de platges, etc).

És van eliminar hores extres, però es va crear el plus de prolongació de jornada. (No podem oblidar que la policia ha de cobrir 24 hores de serveis /8x3=24/, y la jornada laboral era de 7 hores /7x3=21/)

És va pactar la “segona activitat”, per a que els agents amb impossibilitat de respondre a les necessitats del servei actiu, per qüestions d’edat o capacitat física (salut), poguessin estar adscrits a altres activitats.

I repeteixo, va ser aquell any a partir de l'abril de 2010 fins al 2011 quan desapareix la implicació política vers les necessitats de la policia local que, indiscutiblement, coincideixen amb les necessitats també de la ciutadania, perquè és durant aquest anys quan la seguretat dels ciutadans de Sant Feliu es supediten a les valoracions econòmiques de l'Ajuntament.

I si a tot això, afegim que ara, segons denuncien els treballadors de la policia local, l’interès polític per les qüestions del cos de la policia és nul, i que ni tan sols les condicions laborals es respecten, es com unir “la fam amb les ganes de menjar”, el que es tradueix en una precarització més intensa del servei de la Policia Local..

Tenim una bona Policia Local, i només falta dotar-la dels recursos humans i materials necessaris per a que pugui complir amb la funció, que és la que necessita Sant Feliu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada