dilluns, 9 de novembre de 2015

Les portes giratòries

Separats per un panell, no deixava de cridar mentre corria rere el seu fill que, esperonat  pels grits de sa mare, quan més corria més reia, fent accelerar aquella maleïda porta giratòria que era l’accés a un local d’oci del Paral·lel de Barcelona dedicat als nens.
 
No recordo si va ser el seu o el meu pare qui va aconseguir aturar el joc del nen i aplacar els nervis de la mare, però el meu amic Salvador va rebre la bufetada que “mereixia”, un cop tots dos es van trobar fora d’aquell maleit “tiovivo”, per a tot seguit tornar entrar per la mateixa porta, però ara agafats de la mà, accedint a l’espai on estaven ubicats els que sí eren jocs “autoritzats”.
 
Sembla l’escena d’una pel·lícula de Berlanga, però va ser real com la vida mateixa i per això, cada cop que es fa esment a les portes giratòries aplicades a alguns que deixen la política activa, em ve a la memòria aquella imatge i m’imagino a algun personatge entrant per un porta, corrent i accelerant durant un temps al voltant de l’eix d’aquell accés, per a sortir després per un altre, en un espai molt més “agradable i/o productiu”.
 
Però no tots els polítics tenen com objectiu la sortida per una porta diferent a la que van accedir, quan van decidir dedicar part de la seva vida a l’exercici del servei públic. Fins i tot m’atreviria a dir que són una petita mostra els que consideren una inversió el desenvolupament temporal de l’activitat pública.
 
Conec a molts, entre ells jo mateix, que després de més de vint anys dedicat al servei de la ciutadania hem tornat a l’activitat d’origen per la mateixa porta, amb la satisfacció d’haver complert amb el compromís que vam adquirir en el seu moment.
 
Hi ha Ex Diputats que tornen a exercir com electricistes, mecànics, funcionaris, miners, administratius, pescadors o mariners; o Ex Consellers que han reingressat a la seva empresa, i no precisament com a Presidents ni Directors, o Secretaris Generals que eren i ara continuen sent administratius. I no passa res!.
 
Bé, sí que passa, perquè durant els anys dedicats al servei públic aquests treballadors, en la majoria dels casos, han renunciat a la seva carrera professional i a les seves possibilitats de promoció laboral, desaprofitant la societat l’experiència i formació que durant anys han adquirit en el desenvolupament de l’activitat política activa.
 
Per això, estereotipar al polític com a quasi delinqüent és injust i no respon a la realitat, doncs són molt pocs i de nivells molt determinats els que utilitzen aquesta denominada porta giratòria per a trobar una sortida laboral o professional diferent a la que tenien.
 
Però ara ho veurem, doncs després del 27-S i del 20-D sabrem o hauríem de saber, el volum de “portes giratòries” que han utilitzat diputats i càrrecs públics, i que ens permetrien  asseverar amb rotunditat, segons quines greus acusacions i afirmacions que s’estan fent.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada