dijous, 19 de novembre de 2015

L’efecte top manta i la solució

Coincideixo en aquells que mantenen la tesi que la solució al problema del  top-manta no és simplement policial doncs, essent una situació de complexitat enquistada , mereix també una atenció complexa que ha de permetre eradicar una activitat avui il·legal i que, al meu entendre, ha de continuar sent-lo.
 
I faig esment a la il·legalitat de l’activitat, no a les persones que l’exerceixen des de la seva situació irregular i que han convertit, per necessitat, l’il·legal top manta en el seu modus vivendi.
 
L’experiència en negociació i mediació m’ha ensenyat que mai el problema pot ser part de la solució o, com a mínim, no pot tenir cap protagonisme en l’encercament de la mateixa, encara que ha d’estar completament identificat i aïllat, cosa que no succeeix en aquest afer, doncs no està clar si el problema és l’activitat o l’actor que l’exerceix , perquè si els dos elements no es poden dissociar, la solució serà pràcticament impossible.
 
Perquè si el problema és el top manta, només caldria regular l’activitat mitjançant una normativa que contemplés espais, ubicacions, horaris, productes, taxes o imatge, entre d’altres elements, sense oblidar el qui pot accedir a desenvolupar l’activitat; i si el problema és l’actor, només caldria regular la seva situació personal, habilitant-lo legalment per a què pogués exercir com a “mantero”, doncs el top manta ja seria una activitat que es podria contemplar des de la màxima legalitat.
 
Però clar, si el top manta ha de continuar essent un font d’ingressos, encara que precari, ha d’estar lliure de control administratiu, doncs vendre articles legals per venedors regulats  obligaria a que aquesta activitat es situés al nivell contributiu d’aquell que es dedica legalment a la venda ambulant, en ubicacions i amb productes autoritzats, el que deixaria al top manta sense el seu principal reclam, que no és altra que la suposada il·legalitat que permet comprar a millor preu, en clar benefici d’aquelles organitzacions que subministren els productes.
 
Paradoxalment el Sindicat Popular de Vendedors Ambulants que representa als “manteros”,  es manifestava el dilluns al vespre reclamant el seu reconeixement (irregular?), quan feia unes hores que la policia havia intervingut a Barcelona una banda que subministrava el material que venen al carrer aquestes persones.
 
Puc assegurar que l’espectacle diari que ja a partir de les 6 de la matinada es vivia al Portal de la Pau, amb desenes i desenes de “manteros” oferint els seus productes, no era la millor visió que hauria de traslladar Barcelona als turistes que visiten la ciutat i que arriben al Port de Barcelona, responsable de la zona, a gaudir del nostre front marítim com a reclam turístic, doncs les baralles, discussions i brutícia entre venedors eren el pa de cada dia, de la mateixa manera que ho eren les queixes i crits dels clients que, innocents però alhora conscients, havien comprat articles que desprès no reunien les condicions de qualitat que els hi havien promès.
 
I no es pot deixar de banda, com deia abans, els comerciants que es dediquen a la venda de mercaderia de manera legal, amb tots els permisos administratius i contributius en regla, que estan patint una competència deslleial que ara es reclama legalitzar.
 
Algú podria dir que les Rambles de Barcelona o la Puerta del Sol de Madrid no són el millor exemple de problema/solució de l’efecte top manta, però fent un exercici d’imaginació, en alguns casos reals, traslladem la situació al nostre entorn turístic gironí, imaginant Roses o Palamós o Platja d’Aro o Sant Feliu o Blanes, entre d’altres, amb zones ocupades per top manta amb productes de souvenirs locals,  com els que venen els comerciants regulats, i no tan sols amb productes d’imitació, com els que els manteros oferien inicialment. Només cal recordar els successos de Salou aquest estiu.
 
Puc dir que com a Regidor de Sant Feliu de Guíxols, i específicament de Turisme i de Promoció Econòmica, no havia tolerat mai cap activitat que no estigués autoritzada i regulada per la normativa, tan estatal com autonòmica o municipal doncs  crec que seria una injustícia i un greuge comparatiu envers els que si actuen dins de la normativa vigent
 
Al final, atenent a la identificació del problema i a les seves conseqüències, alhora que a una suposada solidaritat amb els ciutadans que, encara que irregularment, desenvolupen per necessitat aquesta obligada professió, possiblement la solució al conflicte actual i futur al voltant del  top manta seria legalitzar-lo en tota la seva dimensió, obligant a actuar dins de la normativa a tots els actors, el que es traduiria en la liquidació de l’activitat, que crec és l’ùnica solució efectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada