dimecres, 18 de novembre de 2015

Justificar terrorisme

Inevitable i previsible, perquè des del mateix moment de la covarda acció que divendres passat va provocar a París l'assassinat de 129 persones, sorgeixen aquells que de manera insultant i irreverent es dediquen a buscar condicionants i subordinades per justificar semblant barbàrie; com si un acte terrorista mereixés justificació posible.
 
I aquests que han trobat a les xarxes socials la via per fer pública la seva retorçada morbositat, ja des del divendres 13 s'han dedicat a llançar acusacions i insinuacions, buscant responsabilitats que atenuessin la culpabilitat d'aquests assassins, arribant a basar els seus al•legats en fets històrics esdevinguts fa segles.
 
Uns parlen que això té el seu origen en les Croades de finals del segle XI o en l'anomenada Reconquesta iniciada fa 1300 anys a Espanya, com si el croat Gastón de Bearn hagués provocat aquest últim atemptat a França o Don Pelayo el de l'11 de març de 2004 a Madrid, que va causar 193 víctimes mortals.
 
I d’altres fan la seva anàlisi interpretant dades contemporànies, que corresponen a unes intervencions occidentals que exigeix la comunitat internacional en territoris on, de manera constatada, es produeix un atac continu cap als drets individuals i col•lectius de l'ésser humà.
 
Perquè la Guerra de l'Iraq o la intervenció francesa en el conflicte de Síria no pot amagar que estem davant un acte terrorista del que són responsables, únicament, els qui han estret el gallet o el detonador. De la mateixa manera que únicament van ser responsables de la massacre massiva de Madrid, els assassins que van col•locar als trens les motxilles amb els explosius.
 
Tinc clar que els veritables motius dels líders d’ISI no són religiosos, sinó que les seves accions no tenen més objectiu que aconseguir una gran hegemonia política i econòmica en una zona determinada, exercint un total menyspreu cap a la vida mitjançant la implantació del terror, i aconseguir així l'indiscutible protagonisme internacional que persegueixen i això, al meu humil entendre, obliga a actuar a la comunitat internacional.
 
No hi ha termes mitjans ni atenuants, ja que només existeixen dues actituds possibles davant una acció terrorista com aquesta: la condemna sense pal•liatius o la justificació de l'assassinat, és a dir, la manifestació d'estar a favor o bé en contra de qualsevol acte terrorista i, a la meva modesta opinió, llançar-se a la cerca de derivades és justificar la pròpia acció.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada