Estic content, doncs avui la moguda al voltant d’Artur Mas, mobilitzant al
Govern e la Generalitat, als responsables polítics dels ens locals, als representants
de partits i sindicats per a que manifestin
davant el TSJC la seva participació i coresponsabilitat pels fets del 9-N, en
grau de plena complicitat, obra definitivament el camí a la meva més íntima utopia
social, l’anarcosindicalisme.
Des del moment en que la quasi totalitat dels màxims representats polítics de
Catalunya, es concentrin per a fer visible el seu desacord amb les lleis que es
van comprometre a complir i a fer complir, i explícitament cridar a la
desobediència civil de la ciutadania, assumeixen que a partir d’ara només el
seny i la creença en l’home marcarà el funcionament de la societat catalana.
Estarà prohibit manar i prohibir!.
Els inicis seran complicats, doncs hi haurà gent que veurà en aquesta situació
una oportunitat per a fer aflorar els seus més baixos instints, però l’honradesa
d’aquests polítics liderats per l’Artur Mas i la seva contrastada connivència
amb els problemes reals dels catalans i catalanes serà l’exemple i l’impuls per
a vèncer potencials actuacions, ara delictives però al la curta desaparegudes.
Després, quan sigui un model social consolidat, ja no faran falta polítics,
perquè ja no serà necessari que ningú lideri cap moviment social. Només l’obligació
i el dret de produir serà intrínsec de l’home i la dona, basant-se en la pròpia
autogestió que sorgeix del sentit comú de les persones, en una espècie d’agnosticisme
radical.
Serà un camí complex, però la determinació dels nostres polítics, sota el
lideratge decidit d’aquests grans icones de la política catalana amb l’Artur
Mas al capdavant, serà decisiu per aconseguir-ho en un molt curt espai de
temps.
I tot seguit, un cop haver convertit Catalunya en el referent i model mundial
del paradís anarcosindicalista, en Mas i tots aquells que li han fet costat en
aquesta creuada de desobediència social, ja podran ser venerats com a
veritables herois i/o deus.
Per qüestions laborals no podré estar present a les portes del TSJC, però
miraré atentament les fotos per si algun dels Regidors de Govern de la meva
població estan presents, doncs si és així avui mateix ja començaré a desobeir, fent
cas omís a les ordres i normatives que hagin emanat per decisió del Consistori,
encara que per coherència penso que l’Ajuntament de Sant Feliu, si és el cas, o
el de qualsevol altre Ajuntament on l’Alcalde avui es posicioni al costat de la desobediència amb en Mas, hauria
d’anunciar mitjançant el pertinent bàndol municipal que està “prohibit prohibir”,
i que “desobeir” és un mot que desapareix del diccionari local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada