Prohibit prohibir: Sí a la desobediència Civil?

Estic content, doncs avui la moguda al voltant d’Artur Mas, mobilitzant al Govern e la Generalitat, als responsables polítics dels ens locals, als representants de partits i sindicats  per a que manifestin davant el TSJC la seva participació i coresponsabilitat pels fets del 9-N, en grau de plena complicitat, obra definitivament el camí a la meva més íntima utopia social, l’anarcosindicalisme.

 

Des del moment en que la quasi totalitat dels màxims representats polítics de Catalunya, es concentrin per a fer visible el seu desacord amb les lleis que es van comprometre a complir i a fer complir, i explícitament cridar a la desobediència civil de la ciutadania, assumeixen que a partir d’ara només el seny i la creença en l’home marcarà el funcionament de la societat catalana. Estarà prohibit manar i prohibir!.

 

Els inicis seran complicats, doncs hi haurà gent que veurà en aquesta situació una oportunitat per a fer aflorar els seus més baixos instints, però l’honradesa d’aquests polítics liderats per l’Artur Mas i la seva contrastada connivència amb els problemes reals dels catalans i catalanes serà l’exemple i l’impuls per a vèncer potencials actuacions, ara delictives però al la curta desaparegudes.

 

Després, quan sigui un model social consolidat, ja no faran falta polítics, perquè ja no serà necessari que ningú lideri cap moviment social. Només l’obligació i el dret de produir serà intrínsec de l’home i la dona, basant-se en la pròpia autogestió que sorgeix del sentit comú de les persones, en una espècie d’agnosticisme radical.

 

Serà un camí complex, però la determinació dels nostres polítics, sota el lideratge decidit d’aquests grans icones de la política catalana amb l’Artur Mas al capdavant, serà decisiu per aconseguir-ho en un molt curt espai de temps.

 

I tot seguit, un cop haver convertit Catalunya en el referent i model mundial del paradís anarcosindicalista, en Mas i tots aquells que li han fet costat en aquesta creuada de desobediència social, ja podran ser venerats com a veritables herois i/o deus.

 

Per qüestions laborals no podré estar present a les portes del TSJC, però miraré atentament les fotos per si algun dels Regidors de Govern de la meva població estan presents, doncs si és així avui mateix ja començaré a desobeir, fent cas omís a les ordres i normatives que hagin emanat per decisió del Consistori, encara que per coherència penso que l’Ajuntament de Sant Feliu, si és el cas, o el de qualsevol altre Ajuntament on l’Alcalde avui  es posicioni  al costat de la desobediència amb en Mas, hauria d’anunciar mitjançant el pertinent bàndol municipal que està “prohibit prohibir”, i que “desobeir” és un mot que desapareix del diccionari local.