dimecres, 7 d’octubre de 2015

Pressupost 2015. El contrasentit de TOTSxSF, ERC, PSC i CCOO

Les dates i els esdeveniments ha sigut benèvols i han jugat al seu favor, i passat mig any des de que el Ple va aprovar inicialment el pressupost 2015 de Sant Feliu de Guíxols, i als quatre mesos d’haver pres possessió, el Govern Municipal presenta per la seva aprovació definitiva l’eina de treball que els hi permetrà desenvolupar el programa amb el que van guanyar les eleccions.
 
Però això que hauria de ser una notícia mitjanament positiva, es la mostra més clara d’incapacitat i ineficàcia d’aquest Equip de Govern doncs desprès de mig any, el 6 d’octubre, el Ple Municipal aprova definitivament i sense haver variat ni una coma, el mateix pressupost que es va aprovar el mes d’abril, després fins i tot d’haver acceptat unes al·legacions que va presentar CCOO i que, contrastada i documentalment, s’ha demostrat la seva falsedat, que no tenien cap fonament i que només eren fruit d’una aliança política-comercial.
 
Això sí, com és habitual, amb el tarannà que els caracteritza i en comptes de reconèixer amb humilitat que han ficat la pota fins la sofraja –només calia reconèixer que els han enganyat o que els hi mancava tota la informació, que també seria greu!-, tenen la indecència de fer insinuacions de supeditació política contra els sindicats que ara de manera justificada, legítima i d’acord amb noves disposicions legals i els canvis “monterianos” que ha aprovat el Govern estatal, no han tingut més remei que presentar al·legacions al trobar-se, segons manifesten, amb la negativa de diàleg d’aquest Govern que, paradoxalment, CCOO i TOTxSF denunciaven com inexistent.
 
Però a més, el Govern Municipal, de manera inqualificable i suposo que mantenint el principi de “que la millor defensa és un atac”, en comptes de presentar arguments sòlids per a defensar la seva postura, s’amaga rere tecnicismes i afirmacions barroeres, generant dubtes vers l’anterior Govern Municipal i culpabilitzant-los, amb una dosi extrema de cinisme, d’haver trencat la pau social.
 
És cert que aquests sindicats, tal i com denuncia el Govern actual, haguessin pogut fer al·legacions el mes d’abril, però només s’ha de tenir una mica d’interès per a mirar les dates de publicació de les noves disposicions legals i la primera aprovació del pressupost; de la mateixa manera que només calia haver acceptat la disposició dels Regidors de l’anterior Govern a explicar tot el que hi havia damunt de la taula, o creure’s als sindicats que sí han demostrat negociar de bona fe, tal i com ho demostren les actes i documents; estic convençut que si l’equanimitat, la imparcialitat i la bona fe formés part dels principis d’aquest govern de TOTSxSF, ERC i PSC, Sant Feliu no estaria ara en aquesta situació.
 
Perquè qui ha deixat a Sant Feliu sense pressupost fins el mes d’octubre ha sigut TOTSxSF, ERC, PSC i CCOO, i ha tornat a ser TOTSxSF, ERC, PSC i CCOO els que han fet mediàtica aquesta desavinença, suposo que per a justificar públicament la seva pròpia incapacitat a donar respostes al problema que alimenten des de fa mesos, traient-li importància al deteriorament de la imatge de Sant Feliu que estan provocant, com han fet de manera recurrent durant aquests últims mesos.
 
Segons els comunicats i declaracions públiques, entenc que UGT, SPPM i CSIF estan actuant únicament en legítima defensa dels interessos dels treballadors i treballadores municipals, fora de contubernis polític-comercials que, a la curta o a la llarga, sempre són negatius, doncs únicament responen a interessos personals i provoquen, en la majoria dels casos, un efecte boomerang que normalment perjudica als treballadors.
 
I també entenc que UGT, SPPM i CSIF ara estiguin emprenyats, com també ho hauria d’estar CCOO, doncs gran part del responsables d’aquest conflicte, tan a nivell personal o com a partit, van ser molt bel·ligerants amb les polítiques de retallades laborals que ha aplicat el Govern del PP; fins i tot han aprovat mocions contra les mateixes (jo, com a Regidor de Govern vaig defensar-les en més d’un Ple Municipal); i sobretot, perquè alguns membres d’aquest Govern, per ideologia, han de ser receptius amb les reivindicacions dels treballadors, que no vol dir aquiescents, adduint com a valor la bona fe en la negociació.
 
Però haig de reconèixer que no m’ha agafat de sorpresa, doncs alguns han demostrat al llarg dels anys, la seva malvolença personal contra sindicats i treballadors, i en aquest sentit, sense ser historiador encara que tenint memòria històrica, em prenc la llicència de recordar una forta discussió que l’amic Paco Ramos, veritable i honrat sindicalista de la UGT de Girona, va tenir amb un d’aquests personatges que, suposo fruit de l’acalorament d’aquell moment de discussió  política, va provocar que verbalitzés incontroladament tot l’odi que sentia pel sindicalisme de classe i que, escoltant segons quines intervencions, encara manté.
 
Només una afirmació de les que ahir es van dir al Ple Municipal em va sobtar, per la irresponsabilitat que representa al ser defensada per un càrrec electe, i per la gravetat en sí mateixa, doncs prendre’s i arrogar-se públicament la potestat d’aplicar una disposició legal quan ho cregui convenient, l’any que bé en aquest cas, sinó és acte delictiu segur que és punible, doncs com a poc és apologia a la desobediència civil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada