Prefereixo
pecar d’escèptic i no caure en un estat de frustració quan, a l’hora d’esperar que es
consolidin les promeses fetes pels que volen tenir representació després dels comicis
electorals del proper 20 de desembre, se’ns digui allò del “sí però”, adduint arguments
buits de contingut lligats al passat per a justificar la dificultat de l’incompliment.
Ja han sigut
molts processos i males experiències en promeses incomplertes com perrefiar-se de
tot el que diuen. Han estat massa nombroses les exculpacions i moltes les justificacions
de suposades herències del passat, encara que paradoxalment els responsables
del llegat siguin ells mateixos.
Sabem que en
campanyes electorals els compromisos són gratis i que el paper dels programes
electorals ho aguanta tot, i aquesta és la raó per a decidir no només en base a allò
que els aspirants a polític manifesten tenir voluntat de fer, sinó de conèixer els passos que
donaran per aconseguir-ho, doncs ara no és tan important el “què“ com el “cóm”.
S’elaboren
propostes en base a les inquietuds de la societat, i conscients que l’atur és la principal
preocupació col·lectiva, sembla obligatori prometre la creació de centenars de milers de
llocs de treball.
Però algú sap
cóm aconseguiran que els que poden contractar, les empreses, ho facin combatent
alhora l’efecte de precarietat, que és la conseqüència lògica de la creació massiva
d’ocupació?
Quina serà la
contrapartida que oferiran als empresaris, per exemple, en relació a les indemnitzacions
per acomiadament o a la negociació col·lectiva?.
Impulsaran i aplicaran
polítiques actives d’ocupació. Ens haurien d’explicar quines, perquè si són
les mateixes que ara, el resultat és més que evident.
Afirmen que
els treballadors recuperaran els drets salarials i laborals que els anteriors governs, de
tots els colors, els ha furtat al llarg dels últims anys? Cóm s’ho faran, si aquest és un
dels elements que ha servit per a demostrar l’obediència a la UE en temes
d’austeritat i de control de dèficit?
No els hi
provoca rubor ni entrebanc moral dir que el salari mínim interprofesional gaudirà d’un
increment de més d’un 30 %. Cóm ho faran per a dedicar, sense disminuir
altres partides, els milers de milions d’euros que això comporta?
Crec que
aquesta desafecció creixent que els ciutadans i ciutadanes sentim vers els polítics, és
en gran mesura fruit de la gratuïtat que representa incomplir el compromisos
electorals, i només donant més protagonisme al “cóm” que al “què”, els treballadors
podrem tornar a recuperar la confiança en una democràcia que, d’altra manera, posen
en perill.
Cap comentari:
Publica un comentari