divendres, 23 d’octubre de 2015

Més important el “com” que el “què”

Prefereixo pecar d’escèptic i no caure en un estat de frustració quan, a l’hora d’esperar que es consolidin les promeses fetes pels que volen tenir representació després dels comicis electorals del proper 20 de desembre, se’ns digui allò del “sí però”, adduint arguments buits de contingut lligats al passat per a justificar la dificultat de l’incompliment.
 
Ja han sigut molts processos i males experiències en promeses incomplertes com perrefiar-se de tot el que diuen. Han estat massa nombroses les exculpacions i moltes les justificacions de suposades herències del passat, encara que paradoxalment els responsables del llegat siguin ells mateixos.
 
Sabem que en campanyes electorals els compromisos són gratis i que el paper dels programes electorals ho aguanta tot, i aquesta és la raó per a decidir no només en base a allò que els aspirants a polític manifesten tenir voluntat de fer, sinó de conèixer els passos que donaran per aconseguir-ho, doncs ara no és tan important el “què“ com el “cóm”.
 
S’elaboren propostes en base a les inquietuds de la societat, i conscients que l’atur és la principal preocupació col·lectiva, sembla obligatori prometre la creació de centenars de milers de llocs de treball.
 
Però algú sap cóm aconseguiran que els que poden contractar, les empreses, ho facin combatent alhora l’efecte de precarietat, que és la conseqüència lògica de la creació massiva d’ocupació?
 
Quina serà la contrapartida que oferiran als empresaris, per exemple, en relació a les indemnitzacions per acomiadament o a la negociació col·lectiva?.
 
Impulsaran i aplicaran polítiques actives d’ocupació. Ens haurien d’explicar quines, perquè si són les mateixes que ara, el resultat és més que evident.
 
Afirmen que els treballadors recuperaran els drets salarials i laborals que els anteriors governs, de tots els colors, els ha furtat al llarg dels últims anys? Cóm s’ho faran, si aquest és un dels elements que ha servit per a demostrar l’obediència a la UE en temes d’austeritat i de control de dèficit?
 
No els hi provoca rubor ni entrebanc moral dir que el salari mínim interprofesional gaudirà d’un increment de més d’un 30 %. Cóm ho faran per a dedicar, sense disminuir altres partides, els milers de milions d’euros que això comporta?
 
Crec que aquesta desafecció creixent que els ciutadans i ciutadanes sentim vers els polítics, és en gran mesura fruit de la gratuïtat que representa incomplir el compromisos electorals, i només donant més protagonisme al “cóm” que al “què”, els treballadors podrem tornar a recuperar la confiança en una democràcia que, d’altra manera, posen en perill.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada