dijous, 22 d’octubre de 2015

La corrupció no és una creuada messiànica

Malauradament, ja teníem assumida la xacra de la corrupció, i sembla que hi havia un consens polític i social total, per a trobar i aplicar mesures que permetés combatre-la de manera contundent i efectiva.
 
Encara que aquí em vull permetre la llicència d’opinar: qui és corrupte ara continuarà essent-lo, encara que les penes per corrupció siguin més dures; i perquè el corrupte, malgrat impediments normatius, trobarà la fórmula per a continuar “exercint” la seva corrupció.
 
Perquè la corrupció, segons els mateixos corruptes, ja no forma part del llistat d’accions delictives, fetes en benefici personal o d’un col·lectiu determinat; segons estem veient, la corrupció és una obligada acció defensiva que, en el cas de Catalunya, l’únic culpable és l’Estat espanyol que, disfressat de dimoni “rojigauldo”, només té com objectiu fer caure en la temptació.
 
Pueril i absurd, però sobre tot preocupant que part de la societat catalana cregui aquests arguments vergonyosos, i que de manera incomprensible es posi al servei d’una creuada de seguiment messiànic, que alguns visualitzen quasi com a religiosa i que volen fer servir com atenuant d’un “presumpte” delicte de corrupció.
 
O sigui que en aquest escenari, és insuficient “posar tanques al camp” amb vies per a dificultar les accions corruptes; tant o més necessari és crear mecanismes que impedeixin que els corruptes trobin la mínima esquerda  per a justificar els seus delictes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada