dijous, 8 d’octubre de 2015

Hipocresia electoral

No he sigut mai, ni de bon tros, un monàrquic, sinó tot el contrari.
 
Encara recordo allò que cantàvem fa molts anys, fugint dels cops de porra dels grisos, en clara referència a la monarquia: “En España no queremos ni coronas ni Borbón, lo que en España queremos es la gran revolución”, per a tot seguit amb la mateix ritme, reivindicar l’estat sindical.
 
Però ahir, veient l’actitud de certs eurodiputats espanyols davant la intervenció del cap de l’estat, vaig sentir vergonya pròpia per la imatge d’Espanya que estàvem traslladant, quan aquests polítics van renunciar a defensar els interessos dels que els van escollir, abandonant el Parlament d’Estrasburg quan intervenia en Felip de Borbó que repeteixo, agradi o no agradi, és el Cap de l’Estat espanyol. El seu Cap de l’Estat!.
 
Que no haguessin aplaudit la intervenció del Rei podria ser comprensible, fins i tot encara que el sentit del seu discurs fos coincident. I essent també seria reprovable, per no desenvolupar les seves funcions remunerades, es podria quasi justificar que no es presentessin a la sessió.
 
Però donar l’espectacle davant de tota la Comunitat Europea, rebutjant la figura del monarca amb l’argument de que no té legitimitat per actuar políticament, quan és la figura que representa l’estat tal i com indica la Constitució, és tan absurd com ridícul, sobretot quan s’acompanya amb una posada en escena que, com a mínim, es pot qualificar de folklòrica.
 
Em ve a la memòria aquell regal que, de manera simpàticament mediàtica en Pablo Iglesias, líder de Podemos, va fer al Rei a Brusel·les, quan el monarca va visitar els òrgans de la UE.
 
Hipocresía?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada