No he sigut mai, ni de bon tros, un monàrquic, sinó tot el contrari.
Encara recordo allò que cantàvem fa molts anys, fugint dels cops de porra
dels grisos, en clara referència a la monarquia: “En España no queremos ni coronas
ni Borbón, lo que en España queremos es la gran revolución”, per a tot seguit
amb la mateix ritme, reivindicar l’estat sindical.
Però ahir, veient l’actitud de certs eurodiputats espanyols davant la
intervenció del cap de l’estat, vaig sentir vergonya pròpia per la imatge d’Espanya
que estàvem traslladant, quan aquests polítics van renunciar a defensar els
interessos dels que els van escollir, abandonant el Parlament d’Estrasburg quan
intervenia en Felip de Borbó que repeteixo, agradi o no agradi, és el Cap de l’Estat
espanyol. El seu Cap de l’Estat!.
Que no haguessin aplaudit la intervenció del Rei podria ser comprensible, fins
i tot encara que el sentit del seu discurs fos coincident. I essent també seria
reprovable, per no desenvolupar les seves funcions remunerades, es podria quasi
justificar que no es presentessin a la sessió.
Però donar l’espectacle davant de tota la Comunitat Europea, rebutjant la
figura del monarca amb l’argument de que no té legitimitat per actuar
políticament, quan és la figura que representa l’estat tal i com indica la
Constitució, és tan absurd com ridícul, sobretot quan s’acompanya amb una posada
en escena que, com a mínim, es pot qualificar de folklòrica.
Em ve a la memòria aquell regal que, de manera simpàticament mediàtica en
Pablo Iglesias, líder de Podemos, va fer al Rei a Brusel·les, quan el monarca va
visitar els òrgans de la UE.
Hipocresía?
Cap comentari:
Publica un comentari