No és una afirmació fruit de situacions puntuals, si no la constatació
d’una realitat que avui, fins i tot, corrobora algún mitjà digital, quan
informa que les mútues sanitàries tornen a desgravar a l’IRPF gràcies a un pacte
PP-CiU, el que deixa entreveure la voluntat d’impulsar la privatització de la
sanitat pública, supeditant la salut dels ciutadans i ciutadanes principalment,
a beneficis empresarials.
Haurien de ser únicament els criteris mèdics sanitaris que marquessin els tractaments
que ha de rebre un malalt, però un cop ha entrat en joc l’element crematístic
tot perd sentit, i fins i tot alguns professionals de la salut es converteixen
en un peça d’aquest sistema inhumà que els “obliga”, vull entendre que per
supervivència, a desenvolupar la seva tasca fregant la mala praxi i actuant en contra
del que diu el seu codi deontològic: “la lleialtat del metge és la que deu al
seu pacient i la salut d’aquest no por anteposar-se a qualsevol altra
conveniència”.
Però és preocupant que situacions que podrien qualificar-se d’anomalia
social, ja no només siguin tolerades, sinó que la societat les consideri dins
de la normalitat i que en comptes de generar un rebuig generalitzat, cada cop sigui
una protesta més personalitzada que respon, sobretot, a la situació particular
de cadascú. És a dir, “te rasques quan te pica”.
Hem perdut la sensibilitat als problemes dels nostres veïns?. És l’empatia
un valor en desús o caduc?. La justícia social ja torna a ser una utopia?
Suposo que la resposta a totes aquestes preguntes és afirmativa, doncs si
ja entenem i no aixeca reaccions vehements i d’indignació, com hauria de ser!,
veure com una família ha de pidolar pels platós de televisió ajut solidari per
aplicar un tractament efectiu i existent que salvaria amb seguretat la vida del
seu fill, per exemple, cóm ens pot estranyar que un protocol sanitari sigui
controlat per criteris administratius, menystenint informes mèdics documentals?
Si la manifesta inhibició total i inhumana de la sanitat pública en temes
de salut per qüestió de costos ja és un fet indiscutible i assumit, puc arribar
a entendre que un metge contractat per la pròpia Administració pública per a
seguir directrius administratives actuï contra els criteris mèdics dels seus
homòlegs; però, dit això, crec que algú hauria d’exigir-li que, per incompliment
flagrant del seu jurament hipocràtic al posar a subhasta la vida amb un únic
licitador la mort, renunciés a presentar-se com a representant d’aquesta noble ocupació
com és la medicina, doncs està posant en entredit la qualitat dels seus
companys de professió.
És curiós i vergonyós, encara que legal, que siguin les mútues de treball les
que decideixen, sense criteris sanitaris i ni havent fet una avaluació mèdica
del mallat, quan un treballador ha de continuar de baixa per IT.
Suposo que legal, alhora que també vergonyós si és part del protocol pactat
amb l’Institut Català de la Salut, el fet que siguin aquestes mútues les que
ordenin als “metges” de la plantilla de l’ICS destinats a l’ICAM (Inspecció
Mèdica) que donin les “altes” per IT als malalts amb la disfressa d’acte
administratiu, deixant perversament com única d’actuació i defensa del malat la
complicada via del contenciós.
Però més vergonyós i preocupant és que aquests “metges administratius”
actuïn reconeixent i acceptant aquesta situació, tot i que saben que no hi ha
cap informe mèdic que recolzi les “ordres” de les mútues, sinó tot el contrari,
ja que són conscients i coneixen els informes mèdics que aconsellen no fer-ho.
Però tot i això emeten el document d’alta, arrogant-se una responsabilitat
sanitària que no els hi correspon, doncs el malalt al que declaren en situació
d’alta depèn d’un altre metge i, segons el seu codi deontològic, a l’article
39, “El metge no interferirà en l’assistència que estigui prestant altre col·lega.
No es considera interferència l‘atenció de urgència o la lliure consulta per
part del pacient a altre metge, encara que advertirà al pacient del perjudici d’una
assistència mèdica múltiple no consensuada, prenent la decisió sense haver
realitzar cap visita mèdica rellevant.”
Sense fer més elucubracions, de tota aquesta situació només es pot extreure
una conclusió: De no haver-hi un cop de timó seriós, ràpid i urgent, serà el capital
privat qui controlarà la sanitat pública.
L'ICAM no depèn de l'Institut Català de la Salut, sinó del Departament de Salut directament. No són metges administratius, sinó els metges responsables últims de la Inspecció, i són independents de les Mútues i dels metges d'atenció Primària. De fet, les altes mèdiques que fa l'ICAM comporten que en els següents 6 mesos, qualsevol altra baixa ha de ser ratificada per aquesta Inspecció. Pot haver tingut una mala experiència personal, però sàpiga que són metges que presten un servei públic, res a veure amb interessos privats.
ResponEliminaNo dubto que siguin metges, el que afirmo és que desenvolupen tasques administratives, en el que fa referencia a les altes i baixes per IT. Per una situación indirecta, el cas que explico és real, no únic, i reconegut per algún metge del mateix ICAM, així com pels metges de capçelera o especialistes de la Seguretat Social. Es donen altes administratives, no mediques, a petició de les mutues (ho permet la normativa vigent), sense valoracions mediques ni de l'ICAM ni de la mateixa mutua, i en contra d'informes mèdics dels metges que tutelen al pacient.
ResponElimina