És la sanitat pública, però manen les mútues

No és una afirmació fruit de situacions puntuals, si no la constatació d’una realitat que avui, fins i tot, corrobora algún mitjà digital, quan informa que les mútues sanitàries tornen a desgravar a l’IRPF gràcies a un pacte PP-CiU, el que deixa entreveure la voluntat d’impulsar la privatització de la sanitat pública, supeditant la salut dels ciutadans i ciutadanes principalment, a beneficis empresarials.

 

Haurien de ser únicament els criteris mèdics sanitaris que marquessin els tractaments que ha de rebre un malalt, però un cop ha entrat en joc l’element crematístic tot perd sentit, i fins i tot alguns professionals de la salut es converteixen en un peça d’aquest sistema inhumà que els “obliga”, vull entendre que per supervivència, a desenvolupar la seva tasca fregant la mala praxi i actuant en contra del que diu el seu codi deontològic: “la lleialtat del metge és la que deu al seu pacient i la salut d’aquest no por anteposar-se a qualsevol altra conveniència”.

 

Però és preocupant que situacions que podrien qualificar-se d’anomalia social, ja no només siguin tolerades, sinó que la societat les consideri dins de la normalitat i que en comptes de generar un rebuig generalitzat, cada cop sigui una protesta més personalitzada que respon, sobretot, a la situació particular de cadascú. És a dir, “te rasques quan te pica”. 

 

Hem perdut la sensibilitat als problemes dels nostres veïns?. És l’empatia un valor en desús o caduc?. La justícia social ja torna a ser una utopia?

 

Suposo que la resposta a totes aquestes preguntes és afirmativa, doncs si ja entenem i no aixeca reaccions vehements i d’indignació, com hauria de ser!, veure com una família ha de pidolar pels platós de televisió ajut solidari per aplicar un tractament efectiu i existent que salvaria amb seguretat la vida del seu fill, per exemple, cóm ens pot estranyar que un protocol sanitari sigui controlat per criteris administratius, menystenint informes mèdics documentals?

 

Si la manifesta inhibició total i inhumana de la sanitat pública en temes de salut per qüestió de costos ja és un fet indiscutible i assumit, puc arribar a entendre que un metge contractat per la pròpia Administració pública per a seguir directrius administratives actuï contra els criteris mèdics dels seus homòlegs; però, dit això, crec que algú hauria d’exigir-li que, per incompliment flagrant del seu jurament hipocràtic al posar a subhasta la vida amb un únic licitador la mort, renunciés a presentar-se com a representant d’aquesta noble ocupació com és la medicina, doncs està posant en entredit la qualitat dels seus companys de professió.

 

És curiós i vergonyós, encara que legal, que siguin les mútues de treball les que decideixen, sense criteris sanitaris i ni havent fet una avaluació mèdica del mallat, quan un treballador ha de continuar de baixa per IT.

 

Suposo que legal, alhora que també vergonyós si és part del protocol pactat amb l’Institut Català de la Salut, el fet que siguin aquestes mútues les que ordenin als “metges” de la plantilla de l’ICS destinats a l’ICAM (Inspecció Mèdica) que donin les “altes” per IT als malalts amb la disfressa d’acte administratiu, deixant perversament com única d’actuació i defensa del malat la complicada via del contenciós.

 

Però més vergonyós i preocupant és que aquests “metges administratius” actuïn reconeixent i acceptant aquesta situació, tot i que saben que no hi ha cap informe mèdic que recolzi les “ordres” de les mútues, sinó tot el contrari, ja que són conscients i coneixen els informes mèdics que aconsellen no fer-ho.

 

Però tot i això emeten el document d’alta, arrogant-se una responsabilitat sanitària que no els hi correspon, doncs el malalt al que declaren en situació d’alta depèn d’un altre metge i, segons el seu codi deontològic, a l’article 39, “El metge no interferirà en l’assistència que estigui prestant altre col·lega. No es considera interferència l‘atenció de urgència o la lliure consulta per part del pacient a altre metge, encara que advertirà al pacient del perjudici d’una assistència mèdica múltiple no consensuada, prenent la decisió sense haver realitzar cap visita mèdica rellevant.”

 

Sense fer més elucubracions, de tota aquesta situació només es pot extreure una conclusió: De no haver-hi un cop de timó seriós, ràpid i urgent, serà el capital privat qui controlarà la sanitat pública.