Tenia una conversa amb un empresari català, amb la majoria d’interessos
comercials centrats al sud i sud-oest d’Espanya, i em manifestava la seva
preocupació per el caira que estan agafant els esdeveniments sobre el moviment
independentista de Catalunya.
Parlàvem de balances comercials i d’inversions, erigint-se com a gran defensor
de la solidaritat entre autonomies.
Som amics, i m’he permès la llibertat de dir-li que la solidaritat inter autonomies
a ell li era igual. El més important era el seu negoci.
I m’ho ha reconegut, alhora que m’ha explicat que la solidaritat era un
element molt important a tenir en compte en el seu negoci, que sent petit, dona
feina a 7 treballadors.
Textualment, perquè li fet gravar: “Si Catalunya fa l’aportació econòmica
més gran a l’estat, o de les més grans, per a salvaguardar l’equilibri i la
igualtat, en el moment que Catalunya s’independitzi i desaparegui aquesta
solidaritat territorial, la capacitat de consum de segons quins territoris minvarà
significativament, posant en perill la supervivència de la meva empresa i la continuïtat
dels meus treballadors”.
Doncs té raó. Si trenquem aquest principi de solidaritat variem un concepte
que, possiblement, incideixi positivament en les balances fiscals si només s’avaluen
i calculen des del diferencial entre aportació impositiva i retorn en inversió,
però segur que en balances comercials és del tot negatiu, doncs algunes
empreses catalanes perdran mercat, inexorablement.
És per interès que aquest amic meu defensa la solidaritat, però és una legítima
defensa que, argumentada, també s’ha de tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari