Balança comercial. La solidaritat interessada

Tenia una conversa amb un empresari català, amb la majoria d’interessos comercials centrats al sud i sud-oest d’Espanya, i em manifestava la seva preocupació per el caira que estan agafant els esdeveniments sobre el moviment independentista de Catalunya.

 

Parlàvem de balances comercials i d’inversions, erigint-se com a gran defensor de la solidaritat entre autonomies.

 

Som amics, i m’he permès la llibertat de dir-li que la solidaritat inter autonomies a ell li era igual. El més important era el seu negoci.

 

I m’ho ha reconegut, alhora que m’ha explicat que la solidaritat era un element molt important a tenir en compte en el seu negoci, que sent petit, dona feina a 7 treballadors.

 

Textualment, perquè li fet gravar: “Si Catalunya fa l’aportació econòmica més gran a l’estat, o de les més grans, per a salvaguardar l’equilibri i la igualtat, en el moment que Catalunya s’independitzi i desaparegui aquesta solidaritat territorial, la capacitat de consum de segons quins territoris minvarà significativament, posant en perill la supervivència de la meva empresa i la continuïtat dels meus treballadors”.

 

Doncs té raó. Si trenquem aquest principi de solidaritat variem un concepte que, possiblement, incideixi positivament en les balances fiscals si només s’avaluen i calculen des del diferencial entre aportació impositiva i retorn en inversió, però segur que en balances comercials és del tot negatiu, doncs algunes empreses catalanes perdran mercat, inexorablement.

 

És per interès que aquest amic meu defensa la solidaritat, però és una legítima defensa que, argumentada, també s’ha de tenir en compte.