Associacionisme empresarial sense fronteres

Concloure que la competència és positiva per al desenvolupament comercial, ha sigut un dels elements que han propiciat que les empreses promoguin fòrums per a compartir experiències i, a ser possible, posar en marxa accions estratègiques de caire col•lectiu, sense que el caràcter individual de cada empresa surti afectat.

És el mateix principi que envolta les necessitats a l’àmbit personal on també l’aprenentatge o el coneixement, conjuntament amb la mancomunació d’esforços, fa sorgir l’associacionisme com un moviment que permet regular l’autoprotecció.

No era l’objectiu del treball treure conclusions sobre la capacitat d’associar-se que té el món empresarial, sinó que aquesta anàlisi havia de ser útil per a trobar vies que ens permetessin agilitzar i facilitar el contacte entre la xarxa empresarial situada a l’àmbit d’influència del Port de Barcelona i el propi port, per a què les empreses puguin accedir als serveis que aquesta infraestructura portuària posa a l’abast de la societat.

Però el panorama amb el que em vaig trobar és tan espectacular que mereix una atenció especial, doncs amb tota seguretat podem afirmar que la xarxa d’associacions empresarials és la més nombrosa i complexa que existeix, doncs els comuns denominadors de les activitats comercials i d’influència són tan diversos que dues empreses, aparentment desenvolupant mimètica activitat, poden tenir una petita singularitat diferencial possiblement inapreciable, que les ubica en diversos índexs d’activitat.

Ni de bon tros la totalitat les empreses estan “afiliades” a associacions específiques, doncs només un percentatge molt petit del milió i mig d’empreses espanyoles (descomptades les unipersonals) en formen part, però sí afirmar, perquè és una dada rellevant, que hi ha una relació directa entre la dimensió de l’empresa, pel que fa referència al volum de facturació i al nombre de treballadors en plantilla, i la participació en els diferents ens associatius.

I aquí posar de manifest  que són les empreses ubicades a Catalunya, representant aproximadament un 20 % de la totalitat d’unitats de producció de l’Estat, les que tenen major presència activa en les diferents associacions, gremis, federacions, confederacions i organitzacions empresarials que aglutinen totes les activitats comercials i productives existents i que tenen capacitat legitimada d’actuació, que paradoxalment estan ubicades majoritàriament a Madrid evidenciant que la globalització dels interessos empresarials no entén de fronteres ni que, amb tota seguretat, vol fronteres, doncs els objectius són comuns formen part de la pròpia globalització.

Les empreses espanyoles s’han organitzat, fent confluir interessos en el seu objectiu comú que no és altra que ampliar la xifra de negoci en benefici dels seus inversors, i per aconseguir-ho no han dubtat en compartir i pactar estratègies i fronts connivents, utilitzant les possibilitats que els hi dona aquest associacionisme creixent i cada cop més consolidat, i que els hi permet afrontar situacions en tots els àmbits territorials i funcionals on desenvolupen la seva activitat.

Una globalització organitzativa que incideix en tres eixos principals: permet que les empreses, com indicava al principi, s’organitzin en la competència; pactin i acordin estratègies comercials o de producció (fens esment aquí en el factor deslocalització); i comparteixin polítiques de personal i recursos humans controlant, si interessa, la negociació col·lectiva i reduint-la a la mínima extensió.

Si aquest potencial associatiu es pot considerar com aportació positiva seria la pregunta a fer, i en aquest sentit, jo no m’atreviria a donar una resposta, doncs al positivisme de la unificació de criteris empresarials que permetria marcar criteris socials i econòmics generals, confronta el perill de la pressió monopolista d’una part de l’empresariat.  

(Article enviat "Economia i Empresa")