Concloure que la competència és positiva per al desenvolupament comercial,
ha sigut un dels elements que han propiciat que les empreses promoguin fòrums
per a compartir experiències i, a ser possible, posar en marxa accions
estratègiques de caire col•lectiu, sense que el caràcter individual de cada
empresa surti afectat.
És el mateix principi que envolta les necessitats a l’àmbit personal on
també l’aprenentatge o el coneixement, conjuntament amb la mancomunació
d’esforços, fa sorgir l’associacionisme com un moviment que permet regular
l’autoprotecció.
No era l’objectiu del treball treure conclusions sobre la capacitat
d’associar-se que té el món empresarial, sinó que aquesta anàlisi havia de ser
útil per a trobar vies que ens permetessin agilitzar i facilitar el contacte
entre la xarxa empresarial situada a l’àmbit d’influència del Port de Barcelona
i el propi port, per a què les empreses puguin accedir als serveis que aquesta
infraestructura portuària posa a l’abast de la societat.
Però el panorama amb el que em vaig trobar és tan espectacular que mereix
una atenció especial, doncs amb tota seguretat podem afirmar que la xarxa
d’associacions empresarials és la més nombrosa i complexa que existeix, doncs
els comuns denominadors de les activitats comercials i d’influència són tan
diversos que dues empreses, aparentment desenvolupant mimètica activitat, poden
tenir una petita singularitat diferencial possiblement inapreciable, que les
ubica en diversos índexs d’activitat.
Ni de bon tros la totalitat les empreses estan “afiliades” a associacions
específiques, doncs només un percentatge molt petit del milió i mig d’empreses
espanyoles (descomptades les unipersonals) en formen part, però sí afirmar,
perquè és una dada rellevant, que hi ha una relació directa entre la dimensió
de l’empresa, pel que fa referència al volum de facturació i al nombre de
treballadors en plantilla, i la participació en els diferents ens associatius.
I aquí posar de manifest que són les
empreses ubicades a Catalunya, representant aproximadament un 20 % de la
totalitat d’unitats de producció de l’Estat, les que tenen major presència activa
en les diferents associacions, gremis, federacions, confederacions i
organitzacions empresarials que aglutinen totes les activitats comercials i
productives existents i que tenen capacitat legitimada d’actuació, que
paradoxalment estan ubicades majoritàriament a Madrid evidenciant que la
globalització dels interessos empresarials no entén de fronteres ni que, amb
tota seguretat, vol fronteres, doncs els objectius són comuns formen part de la
pròpia globalització.
Les empreses espanyoles s’han organitzat, fent confluir interessos en el
seu objectiu comú que no és altra que ampliar la xifra de negoci en benefici
dels seus inversors, i per aconseguir-ho no han dubtat en compartir i pactar
estratègies i fronts connivents, utilitzant les possibilitats que els hi dona aquest
associacionisme creixent i cada cop més consolidat, i que els hi permet afrontar
situacions en tots els àmbits territorials i funcionals on desenvolupen la seva
activitat.
Una globalització organitzativa que incideix en tres eixos principals: permet
que les empreses, com indicava al principi, s’organitzin en la competència;
pactin i acordin estratègies comercials o de producció (fens esment aquí en el
factor deslocalització); i comparteixin polítiques de personal i recursos
humans controlant, si interessa, la negociació col·lectiva i reduint-la a la
mínima extensió.
Si aquest potencial associatiu es pot considerar com aportació positiva
seria la pregunta a fer, i en aquest sentit, jo no m’atreviria a donar una
resposta, doncs al positivisme de la unificació de criteris empresarials que
permetria marcar criteris socials i econòmics generals, confronta el perill de
la pressió monopolista d’una part de l’empresariat.
(Article enviat "Economia i Empresa")
Cap comentari:
Publica un comentari