Molt d’esforç i moltes carreres va costar aconseguir la llibertat per a poder
concórrer a uns comicis electorals. Millor dit, molta lluita va ser necessària
perquè poguessin celebrar-se processos que permetessin triar democràticament
als nostres representants polítics, per la qual cosa no vaig a ser jo qui
qüestioni la legitimitat per ser candidat.
Qualsevol espanyol que compleixi amb els requisits personals i col·lectius
que marca la Llei podrà ser elegible o elector, de la mateixa manera que haurà
de també comprometre's a defensar la normativa legal existent, sotmetent-se als
preceptes legals sota els quals ha promès o jurat actuar.
Partint d'aquesta premissa, que creo inqüestionable i preceptiva abans de
sotmetre's al dictamen i decisió dels ciutadans, em permeto reflexionar sobre
aquells que el dia 20 de desembre s'estan plantejant presentar-se a les
Eleccions Generals espanyoles, quan ja prèviament manifesten no sentir-se
espanyols i la seva renúncia a ser únicament espanyols, no sotmetre's a la
legalitat espanyola i conseqüentment actuar en “desobediència”, i tenir la
voluntat d'independitzar-se d'Espanya; actitud totalment paradoxal amb la seva
voluntat d'aspirar a ser membres del Congrés dels Diputats espanyol.
És cert que sent espanyols poden ser candidats però, com prendran possessió
de la seva responsabilitat? Perquè entenc que, quan jurin o prometin el seu
respecte a la legalitat, ho faran sent conscients que no ho compliran.
Quin grau de credibilitat traslladaran a la societat, si estan proclamant
públicament la seva pròpia traïció o engany?
Si les postures no anessin rígides, i els anomenats independentistes
plantegessin la negociació com a possibilitat tangible entendria la seva
presència en les Corts Generals, però no és així, i contemplar una negociació
que no passi per com mecanitzar aquesta anomenada desconnexió amb Espanya, o dient-lo
planerament secessió, ara com ara no és viable ni real, sinó tot el contrari.
Concorreran a aquests comicis la CUP o ERC o CDC, o tots junts, amb un
programa que únicament parli d'independència i desobediència al marc legal?. Si
és aquesta la intenció i després realitat, serà legal i legítim però, és ètic?.
Sincerament crec que no ho és, però ficats en un procés que ja de per si
mateix entenc com a incoherent, segur que militants d'aquests partits que
reneguen de la seva condició d'espanyols continuaran participant de la vida
política espanyola, renegant d'Espanya però alhora sent còmplice de les seves
decisions encara que no els agradi, perquè participant dels debats que a partir
del 20-D es produeixin al Congrés, estaran acceptant el resultat democràtic,
però per ells incoherent, que allà es decideixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada