dimecres, 30 de setembre de 2015

Sospita: Estan jugant amb nosaltres i ho tenen pactat?

La pròpia denúncia va ser un contrasentit doncs la intenció del Govern espanyol era, simple i planament, amagar la seva pròpia incapacitat per trobar solucions polítiques a un problema polític que ells mateixos, el PP, havien generat com a oposició, quan van portar al Tribunal Constitucional la modificació de l'Estatut de Catalunya. I ho feien posant més aliment al modus vivendi del que s'engreixa tot nacionalisme: el victimisme.
 
Sóc dels que creu que un canvi d’actitud no hagués calmat l'apetit dels que aspiraven i aspiren a la independència de Catalunya, però sí hagués permès a qualsevol Govern amb responsabilitat, un major marge de maniobra per trobar fórmules i propostes per “desarmar” altres argumentacions.
 
Però la veritat és que no els crec tan ximples i tan incapaços, sinó tot el contrari. Estic convençut que són realment conscients del que estan fent, que tot obeeix a una estratègia conjunta i que el seu objectiu és trobar un veritable detonant que faci explotar a una part dels catalans, perquè exigeixin l'aplicació de solucions que controlin el conflicte.
 
En primer lloc, el PP impugna l'Estatut de Catalunya, amb el que no solament encabriten als independentistes sinó també a aquells que, des de postures nacionalistes, havien acceptat i aprovat la modificació d'aquest marc legal i de convivència.
 
Per combatre els anhels independentistes prohibeixen, però alhora permeten, que es celebri un simulacre de consulta, intentant menysprear el moviment social dels 11-N, provocant l'efecte contrari i donant a aquest 9-N un caràcter de “guerra”, al que hagués estat simplement una batalla.
 
I finalment assumeixen i toleren que a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S es puguin llegir com a plebiscitàries, tal com pretenia i va anunciar públicament el propi convocant dels comicis, donant com a resultat el que ja es preveia: una fractura de la societat catalana per falta de consciència majoritària i suficient a favor de qualsevol dels posicionaments.
 
Si jo, un simple “mortal”, tenia clar que aquest és l'escenari en el qual ens trobaríem, ningú em farà creure que aquests governants no ho sabien amb certesa, raó que em porta a sospitar que estem davant una estratègia calculada, o malament calculada, si no “pactada”.
 
Fins i tot presumeixo que la sorpresa que ha suposat l'anunci de la declaració de Mas com imputat per aquell 9-N també estava prevista, doncs era coneguda per ambdues parts, tal com va anunciar abans del 27-S la premsa oficial del Govern central; no en va el candidat Mas “va vaticinar” que es produiria algun moviment contra ell. É un fet que el magistrat del TSJC que porta la instrucció del cas va ser nomenat per CiU i ERC. I no hi ha dubte que el 15 d'octubre és una data significativa, però que només pot ser instrumentalitzada per algú que conegui la història de la Catalunya recent.
 
No són massa casualitats?
 
Ara toca posar en escena un proper acte que els directors de l'espectacle ja tenen i/o tenien preparat, i on els actors assumiran el seu paper depenent d'on es posicionin, però obligats a mostrar el seu antagonisme amb prou credibilitat per a què pugui justificar-se qualsevol acció o reacció posterior de cadascuna de les parts, però sempre amb un clar perdedor: la societat catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada