dilluns, 28 de setembre de 2015

SFG: Créixer en industries

Per qüestions relacionades amb la mobilitat, quan exercia responsabilitats a l’àmbit del transport a nivell nacional, vaig tenir l’oportunitat de participar en el naixement i consolidació de diferents polígons industrials, i hi havia un element coincident en tots els projectes i que marcava la dimensió i el volum de l’empresa que es podria ubicar:  l’accessibilitat.
 
Un polígon podia tenir una gran superfície; la seva organització urbanitzada podia permetre que s’instal·lessin empreses de tot tipus i de diferent dimensió; la gestió mancomunada podia tenir molta agilitat operativa; la mobilitat interna podia ser molt diversificada, permetent diferents volums de transport i capacitat; però sobretot, els usuaris havien de tenir totes les facilitats per arribar a la zona empresarial i poder operar i interactuar sense distorsions.
 
Per això, quan amb en Josep Vicente, ja fa molts anys, parlàvem de les possibilitats de Sant Feliu per a tenir un polígon empresarial, més enllà del que és una simple zona industrial, coincidíem en que els límits no estaven tan sols en la superfície a oferir, sinó en la capacitat de serveis i d’infraestructures que la ciutat podia posar a l’abast de les empreses.
 
I em dona la sensació, per les declaracions a la premsa del propi Govern de Sant Feliu de Guíxols, que es pot prioritzar la superfície i la urbanització de l’ampliació de la Zona Industrial de Bujonis obviant les possibilitats reals amb el perill de fracàs d’un projecte d’aquest tipus, i no és el primer cas, simplement per infrautilització de l’espai, convertint el que podia ser una oportunitat positiva de creixement econòmic en una mala inversió.
 
Perquè un polígon industrial diversificat (com hauria de ser el de Sant Feliu) s’ha de projectar, i desprès gestionar, des de la globalitat de les empreses instal·lades en el seu conjunt, buscant els denominadors en comú que permetin compaginar totes les activitats, sense mediatitzar l’activitat inter empresarial així com l’habitual de la població.
 
Només caldria imaginar, per exemple i tal com apunta la premsa, la circulació de transports pesants. Un camió de gran tonatge que passi puntualment no hauria de distorsionar la circulació de la ciutat ni els seus accessos fins arribar a la zona industrial, però si ens plantegem una activitat empresarial on aquests transports siguin d’ús habitual i continu, les característiques geogràfiques i viàries de Sant Feliu convertirien el pas d’aquests vehicles en un veritable problema, tan pel que fa a la vida quotidiana de la ciutat com per als usuaris del polígon.
 
Seguint el fil del mateix exemple, la solució d’un possible problema no estaria en facilitar l’accés a la zona industrial d’un vehicle pesant des de la pròpia ciutat, com semble apunta el Govern Municipal, sinó en possibilitar aquest accés a la pròpia ciutat des del punt d’accés primari, és a dir, des de la variant a Sant Cristina, adequant la via al flux de circulació i a les retencions que, irremeiablement, es provocaria per accedir a Sant Feliu.
 
No és senzill que el projecte es faci realitat a curt termini, doncs són molts factors que els tècnics han de tenir en compte per a fer-ho viable i amb garanties d’èxit, però crec que s’ha de continuar avançant per aconseguir-ho, encara que crec no s’ha d’oblidar un objectiu que no per ambiciós pot ser més complex, com és la mancomunitat i complementarietat de serveis entre les diferents poblacions de la Vall d’Aro i el seu àmbit d’influència.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada