A risc que algú em titlli de novell, confiat o innocent, anteposo la
llibertat de dir-los que no són més que uns pocavergonyes que, per no tenir, no
tenen més principi que aquell de “prometre fins a haver ficat, i una vegada
ficat, gens del promès”.
Van ser molts els Ajuntaments i ens supramunicipals que van aprovar, en els
seus respectius Plenaris, les mocions presentades pels sindicats de classe UGT
i CCOO, manifestant-se amb gran bel·ligerància en contra de les mesures que
contra els drets dels treballadors de l'Administració aplicava el Govern del PP.
A les retallades salarials, basats en congelació recurrent any a any, a la
pèrdua de poder adquisitiu i rebaixes netes de salari amb descomptes que en
alguns casos superaven el 5%, s'afegien també retallades en drets consolidats
al llarg del temps, la majoria fruit d'una coartada negociació col·lectiva i
que mitjançant dies de compensació, per exemple, intentaven minimitzar l'efecte
negatiu que per a una família representa la pèrdua de salari.
Ara el Govern del PP amb clares intencions electorals, obre la mà i
mitjançant el RDL 10/2015 autoritza a recuperar part d’emoluments que “va
sostreure” amb nocturnitat i traïdoria a aquests treballadors, i permet que es
recuperin alguns dels drets que també, amb aquesta mateixa nocturnitat, va
furtar al seu moment.
Però el Govern estatal, capitanejat pel Ministre Montoro i el seu somriure
duodenal, i amb la perversitat que li caracteritza, supedita part d'aquesta
justa recuperació a la voluntat dels ens d'àmbit fora de l'Administració
General de l'Estat, deixant en mans de la responsabilitat dels respectius
gestors la negociació i/o aplicació d'aquestes mesures que permeten corregir
una injustícia.
Seria una clara ocasió per als governants de tots els colors, d'acord als
compromisos que van adquirir amb els seus treballadors i treballadores, fer
efectiva aquella solidaritat i de manera automàtica aplicar allò que ells i els
seus respectius partits polítics es van comprometre a combatre, sense
necessitat d'acudir a cap negociació.
Però són aquells que més es van posicionar en contra de les mesures del
Govern del PP i que van utilitzar en la seva campanya electoral aquesta
situació (sobretot en les Eleccions Municipals), com a argument per convèncer a
aquest col·lectiu, els que es permeten ara el luxe de qüestionar i justificar
reticències per a l'aplicació d'aquest Reial decret, demostrant una falta de
respecte als treballadors i a les organitzacions sindicals amb les que es van
comprometre.
Espero que aquells partits denominats d'esquerres, que més es van
posicionar en contra d'aquelles mesures i que ara poden tenir incidència en
alguns governs municipals, mostrin realment el compromís que van adquirir amb
els treballadors i treballadores, no solament en campanya electoral, sinó
explícits en els seus propis principis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada