RDL 10/2015. Perversitat del PP i Governs Municipals sense vergonya

A risc que algú em titlli de novell, confiat o innocent, anteposo la llibertat de dir-los que no són més que uns pocavergonyes que, per no tenir, no tenen més principi que aquell de “prometre fins a haver ficat, i una vegada ficat, gens del promès”.

 

Van ser molts els Ajuntaments i ens supramunicipals que van aprovar, en els seus respectius Plenaris, les mocions presentades pels sindicats de classe UGT i CCOO, manifestant-se amb gran bel·ligerància en contra de les mesures que contra els drets dels treballadors de l'Administració aplicava el Govern del PP.

 

A les retallades salarials, basats en congelació recurrent any a any, a la pèrdua de poder adquisitiu i rebaixes netes de salari amb descomptes que en alguns casos superaven el 5%, s'afegien també retallades en drets consolidats al llarg del temps, la majoria fruit d'una coartada negociació col·lectiva i que mitjançant dies de compensació, per exemple, intentaven minimitzar l'efecte negatiu que per a una família representa la pèrdua de salari.

 

Ara el Govern del PP amb clares intencions electorals, obre la mà i mitjançant el RDL 10/2015 autoritza a recuperar part d’emoluments que “va sostreure” amb nocturnitat i traïdoria a aquests treballadors, i permet que es recuperin alguns dels drets que també, amb aquesta mateixa nocturnitat, va furtar al seu moment.

 

Però el Govern estatal, capitanejat pel Ministre Montoro i el seu somriure duodenal, i amb la perversitat que li caracteritza, supedita part d'aquesta justa recuperació a la voluntat dels ens d'àmbit fora de l'Administració General de l'Estat, deixant en mans de la responsabilitat dels respectius gestors la negociació i/o aplicació d'aquestes mesures que permeten corregir una injustícia.

 

Seria una clara ocasió per als governants de tots els colors, d'acord als compromisos que van adquirir amb els seus treballadors i treballadores, fer efectiva aquella solidaritat i de manera automàtica aplicar allò que ells i els seus respectius partits polítics es van comprometre a combatre, sense necessitat d'acudir a cap negociació.

 

Però són aquells que més es van posicionar en contra de les mesures del Govern del PP i que van utilitzar en la seva campanya electoral aquesta situació (sobretot en les Eleccions Municipals), com a argument per convèncer a aquest col·lectiu, els que es permeten ara el luxe de qüestionar i justificar reticències per a l'aplicació d'aquest Reial decret, demostrant una falta de respecte als treballadors i a les organitzacions sindicals amb les que es van comprometre.

 

Espero que aquells partits denominats d'esquerres, que més es van posicionar en contra d'aquelles mesures i que ara poden tenir incidència en alguns governs municipals, mostrin realment el compromís que van adquirir amb els treballadors i treballadores, no solament en campanya electoral, sinó explícits en els seus propis principis.