En Carles Arbós, al Diari de Girona, recordava que al desembre del 2011, el 12è. Congrés del PSC, al
que vaig assistir com a delegat, va resoldre que com a principis generals, “El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) és
una organització democràtica d'homes i dones que comparteixen els valors de la
llibertat, la igualtat, la justícia social, la sostenibilitat, la solidaritat,
l'internacionalisme i la pau, així com els objectius de la defensa de l'estat
del benestar i la protecció del medi ambient. Som hereus dels valors de la
Revolució Francesa, de les aspiracions del moviment obrer i dels diferents
corrents del pensament socialista. Estem compromesos, en definitiva, amb una
Catalunya més lliure i justa en el marc d'una Espanya i una Europa plurals i
federals capaç de fer realitat un món millor"
Malauradament,
evitar diferències internes va portar a interpretar que la pluralitat era sinònim
d’indefinició, i que era obligació acontentar a aquells que des de dins tenien
una altra visió de Catalunya o, millor dit, que argumentaven que el PSC estava condemnat
a convertir-se en un partit residual sinó renunciava explícitament a aquests
principis.
Com diu
en Carles Arbó, el PSC ha fet un pas endavant i un pas enredera, fins i tot
crec que ara, malgrat haver tret del programa electoral qualsevol esment al
procés soberanista pel que fa referència al Dret a Decidir, encara no ha
manifestat amb total rotunditat que és contrari al moviment independentista, no
tan sols a la independència, que no és el mateix.
Estic
convençut, i així ho he manifestat en més d’una ocasió, que si s’hagués defensat
i portat a la pràctica, monolíticament i sense esquerdes, el que s’emana d’aquests
principis congresuals, la diàspora socialista com alguns van qualificar la
fugida d’alguns militants a altres partits, formacions o grups, tindria menys incidència,
i aquesta “residualitat” en la que volen convertir al PSC ja estaria superada.
De
totes maneres crec que el PSC té prou capacitat per aglutinar i canalitzar les
inquietuds del socialisme català i recuperar, sense necessitat de retre vassallatge
a altres formacions i/o grups per qüestions de representativitat, el
protagonisme la societat catalana li reclama.
Cap comentari:
Publica un comentari