diumenge, 6 de setembre de 2015

Mostra de perversitat

Es allò de la satisfacció personal de dir-te tu mateix, que tenies raó.

Que aquelles afirmacions d’alguns companys per a justificar la seva marxa del PSC (allò que van anomenar com a “diàspora socialista”) per un incompliment del  programa electoral que aquest partit va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, eren simplement un argument interessat.

Que en alguns debats, que no discussions, quan deia que el programa esmentat no reflectia el que ells manifestaven, et tractaven implícitament de tonto o mentider, i en canvi eren conscients del seu seguidisme.

Avui li haig d’agrair a la Marina Geli que, en una entrevista a El Punt, reconegui que el que deia el PSC en el seu programa al 2012 en referència al Dret a Decidir era el que jo afirmava.

Literalment a l’entrevista:

Fa encara no tres anys es va presentar de número dos pel PSC. Com ha canviat tot...
El que ha canviat són ells, perquè són els que han renunciat al programa del 2012, que era favorable a un referèndum, legal i acordat, però en la legalitat no deia ni la catalana ni l'espanyola i per tant podia ser perfectament la catalana.

Clar, se'm suscita una pregunta: En un estat de dret com en que estem, pot haver-hi lleis catalanes en concurrència amb lleis espanyoles?

Amb tot el “carinyo” i amb el respecte que mereix, crec que avui a la Marina Geli li ha traït conscientment el subconscient, doncs afirmant que “en la legalitat no deia ni la catalana ni l'espanyola i per tant podia ser perfectament la catalana”, es demostra una perversitat que opino li treu legitimitat a la seva lluita per a presentar-se com integrant de la candidatura del PSC en aquells comicis, fent sospitar que tot estava perfectament orquestrat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada