dimarts, 29 de setembre de 2015

Acció de Govern Municipal. Fins ara, només encert heretat

La veritat és que tenia l’esperança, com a ciutadà, que el nou Govern Municipal, només aterrar, comencés a fer efectives totes aquelles iniciatives que portaven preparant feia quatre anys, mentre eren oposició; i si ho dic en plural (“quan actuaven”) ho faig amb coneixement de causa, doncs estem parlant d’un tripartit que ja estava quasi aparaulat abans, fins i tot, del 24 de maig, amb dos dels tres grups que ja van governar junts i després, durant aquesta última legislatura, van col·laborar en fer l’esmentada oposició conjuntament.
 
Però no ha sigut així, i després d’aquests cent dies de Govern, els ciutadans només sabem que han portat a terme allò que ja estava programat per l’anterior Equip, que han aprovat les retribucions dels càrrecs electes, que han tornat a portar a aprovació el mateix pressupost que ja estava aprovat, i que han rebut amb impassibilitat una resolució judicial que titlla a un d’aquests tres grups de “quasi delinqüents”.
 
Això sí, han aportat una novetat: tot això ho han fet a ritme de tango.
 
Per això, sense tenir l’obligació de ser políticament correcte, amb tot el respecte del món però amb la indignació d’un que ha sigut blanc d’atacs cruels, tan a nivell personal, professional i familiar durant quatre anys, em permetré el luxe de dir i criticar tot allò que cregui convenient. Això sí, intentant no traspassar mai la línia vermella que separa el desenvolupament de la tasca municipal de la integritat personal, familiar o professional, al contrari del que ells han fet.
 
El que sí puc dir, ara ja, que és curiós que han fet allò que denunciaven i recriminaven.
 
-Denunciaven de que hi havia dos alcaldes. Ells en mantenen tres.
 
-Denunciaven tres dedicacions exclusives/parcials. Ells en mantenen tres
 
-Denunciaven massa diners dedicats a càrrecs electes. Ells creen figures que fan pujar considerablement les retribucions del Regidors de l’Equip de Govern.
 
-Denunciaven la dedicació presencial d’alguns Regidors. Ells mantenen regidors que dediquen poc o menys temps a la tasca de Regidor, al·legant que treballen per compta aliena, com si no haguessin regidors de l’Equip de Govern anterior que també treballessin.
 
I aquí si vull tornar a recordar que la llei permet desenvolupar la tasca de càrrec electe, obligant a l’empresa on treballi a respectar els permisos pertinents, encara que deixant de percebre els emoluments o compensacions si el desenvolupament de la tasca política està compensada econòmicament, com succeeix a l’Ajuntament y com ha sigut el meu cas, i com també hauria de ser en l’actualitat.
 
O sigui que si un cobra de la seva empresa o de l’atur, el que no pot fer és cobrar també de l’Ajuntament. O si és autònom o empresari, el que no pot fer és traslladar part de la seva feina com a Regidor a la seu de la seva empresa.
 
-Denunciaven incompatibilitats ètiques inter familiars, alimentant insinuacions gratuïtes, alhora que greus, prevaricació. Doncs em dona la sensació que ara aquestes incompatibilitats podrien ser de més calat.
 
-Denunciaven incompatibilitats professionals. Ara no es discuteix que hi hagi un Regidor que desenvolupi la màxima responsabilitat tècnica a un Ajuntament, igual que la política al de Sant Feliu. Si això no es considera ha conflicte d’interessos, com a mínim és preocupant per qüestions de lleialtat institucional. De moment ja s’ha produït alguna diferència puntual.
 
-Denunciaven incompatibilitats per militància sindical. Ara tenim un Regidor membre de la representació legal dels treballadors en aquell mateix Ajuntament on també té un màxima responsabilitat tècnica, en representació d’un sindicat determinat que, per a més inri, és el que ha paralitzat el pressupost municipal; però si a més aquest Regidor té la delegació política de Recursos Humans a l’Ajuntament de Sant Feliu, per aquells mateixos criteris, sí que hi ha una incompatibilitat ètica flagrant.  Vull recordar que essent Regidor, mai he sigut delegat sindical de la meva empresa.
 
I per deixar coses per més endavant, i no esgotar aquesta crítica, recordar que denunciaven el pressupost municipal i després, en una pirueta absurda per a desfer la malifeta que ells mateixos van provocar, l’actual Govern Municipal presenta el mateix pressupost aprovat a la legislatura anterior, i això després d’acceptar al·legacions sindicals per manca de negociació que paradoxalment no han provocat cap modificació; per una lògica constatada i contrastada, reconeixent que era i és un pressupost adient, i que eren al·legacions basades en falsedats, tal i com demostren documentalment les actes de negociació, deixant irresponsablement Sant Feliu, com encara avui, sense pressupost en vigor.
 
Coneixent de la capacitat d’alguns dels regidors, malgrat tenir diferències polítiques i de criteri, m’estranya tan gran demostració d’incompetència, que  voldria atribuir a un simple, però alhora greu, interès de supervivencia.
 
Després de les eleccions municipals vaig desitjar encert, que no sort, als responsables del nou Equip de Govern. En aquest moment, es pot afirmar que, per diferents opinions d’algun regidor del mateix equip, la sort l’han trobada en l’encert heretat.
Esperem que aviat comencin a “encertar” per mèrits propis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada