Encara que no vulguem reconèixer-ho l'ambient està enrarit, perquè els
polítics han aconseguit traslladar al si de la societat una tensió que, sense
cap dubte, tindrà conseqüències.
I ho han fet conscientment i de manera calculada, doncs únicament
alimentant la confrontació en tots els àmbits on interactuen les persones, es
pot donar legitimació social al concepte de plebiscit amb el qual volen
investir el 27-S.
No podem obviar la realitat i negar que aquest procés ha truncat i mediatitzat
relacions de tot tipus, doncs han aconseguit que cali el sentiment amb el qual
s'argumenta una reivindicada independència: una suposada ocupació que els
catalans hem sofert per part dels espanyols des de 1714, convertint a aquests
en els culpables de tots els nostres mals.
Però el 28-S la vida continuarà, i els catalans seguirem sent catalans com
fins ara, independentment del model d'organització política en què creguem, i
haurem de posar-nos a treballar per recompondre la convivència que ara, de
manera interessada, ens han deteriorat.
No serà la classe política la que destinarà esforços per a una recomposició
social; això serà voluntat de la pròpia societat, i haurem d'empassar molta bilis
i orgull per reconèixer, els uns i els altres, que possiblement ens hem
equivocat.
Ara, em temo molt que no serà tan senzill i que els polítics, amb la mirada
fixa en més comicis electorals, intentaran mantenir aquesta tensió social de
manera latent, utilitzant-la per demostrar que segueixen sent necessaris.
Cap comentari:
Publica un comentari