Simplement com a català!

Ens tracten com a idiotes, insultant la nostra intel·ligència i intentant jugar amb la bona fe de tots els catalans, fent efectiu un latrocini a l'altura d'un campanar, ensenyorint-se d'alguna cosa que no és seva, o no solament seva, com és l'orgull que representa manifestar la catalanitat l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya; perquè intentar capitalitzar la Diada no és una altra cosa que furtar, imposant una marginació que només es pot legitimar des d'un mal exercici del poder.

 

I ho fan amb la benedicció de les autoritats que, amb aquesta actuació sectària, demostren que han renunciat a representar a tots els que haurien de representar.

 

D'una banda diuen que l'acte central de la Via Lliure en la Meridiana de Barcelona és de tots, que cabem tots. Que no és un acte electoralista, de cap partit o llista electoral, i en canvi manifesten que aspiren al fet que sigui la “major insubordinació democràtica a l'Estat”, com si fos possible justificar la insubordinació amb un pretès exercici del que interpreten com a democràcia.

 

Ja sé que no els importa; que el seu únic objectiu és la ruptura externa i que fer-la efectiva passa per trencar-nos internament, marcant una línia no imaginària, sinó real, que col·locarà en un costat o un altre als catalans.

 

Volen que l'11 de setembre sigui solament d'ells, dels únics que ells consideren com a bons catalans, no dels que essent bons catalans, tant com ells al meu entendre, no visionem Catalunya de la mateixa manera, i que qualsevol celebració entorn de la Diada Nacional de Catalunya volen que sigui interpretada com un cant homogeni a la independència, encara que sigui una falsedat.

 

Si els catalans volem demostrar que realment estem orgullosos de ser catalans, i que la independència sent una opció legítima encara que no la comparteixi, no és l'única que pot contemplar-se com a ordenació d'estat, no ens podem permetre mostres de força i bel·ligerància hostil contra nosaltres mateixos.

 

Puc assegurar que per a la majoria d'aquells que al seu moment, fa gairebé 40 anys, sortíem al carrer a exigir “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, la independència no era la reivindicació que ens feia enfrontar-nos a les forces de seguretat de l'Estat i jugar-nos la llibertat que exigíem; i ara seria gairebé orgàsmic que aquest 11 de setembre es convertís en una manifestació massiva, homogènia i monolítica de catalanitat, on únicament onegessin senyeres, com a element aglutinador i comú denominador del sentiment de tots els catalans.

 

Lamentablement sóc conscient que no serà així i que la Via Lliure, que no serà una marea humana (aquest any blanca) però que sí tindrà una afluència massiva malgrat la por al fracàs que diuen tenir els organitzadors, no serà més que un acte electoral, encara que encara no hagi començat la campanya, de suport a una de les candidatures que participaran en els comicis del 27-S

 

Però això no impedirà que segueixi celebrant l'11 de setembre, encara que sigui en la intimitat del meu cercle familiar i d'amics i evitant no ser comptabilitzat com a independentista, i malgrat la meva coneguda fòbia cap a les banderes, m'estic plantejant fer gala del meu catalanisme presumint públicament d'una senyera no adulterada.