dimarts, 18 d’agost de 2015

Si no hi ha articles, no hi ha Top Manta


Jo també he sigut “client” d’aquells que ara anomenem “manteros”, perquè “manteros” hi ha ara i havia abans, a tota arreu.
 
Reconec que quan vivia Madrid, algun cop havia comprat música o, fins i tot, alguna pel·lícula, al l’estació de metro d’Avenida Amèrica. O també algun cop, molt pocs, a Preciados o a la Puerta del Sol, on els “top manta” venien Lacoste a 10 euros (que rentats un parell de vegades el cocodril pujava i formava part del coll), o samarretes i xandalls d’equips de futbol que et servien per a fer un regal i quedar força bé.
 
Encara que la millor compra que he fet va ser al Ferrol, en plena setmana gastronòmica de l’angula, on una forta pluja em va sorprendre de nit i vaig haver d’adquirir, per obligació i necessitat, un paraigües que em va donar un resultat impressionant. Les botigues estaven tancades i un “mantero” em va solucionar el problema.
 
Però no és un joc, i el problema dels manteros, que ara alguns volen justificar com de venda ambulant, és molt seriós i les autoritats públiques l’han d’afrontar de manera urgent, cercant fórmules per eradicar-ho.
 
En primer lloc, el que s’ha de fer és prendre consciència de que els manteros també són víctimes de la mateixa situació, i que els veritables delinqüents són els que s’aprofiten de la seva necessitat; però també s’ha de dir que això no eximeix al “mantero” de la seva responsabilitat a l’estar desenvolupant una activitat il·legal.
 
I sí, el fenomen “top manta” s’ha convertit en un problema social que precisa solucions socials, sense oblidar que com activitat constitutiva de delicte, també exigeix altres actuacions, policials i judicials doncs, com a mínim, s’ha de dir que actuen amb material falsificat que ha entrat al país de contraban, que no tenen permís per a comercialitzar i que no compleixen amb les obligacions com a ciutadà, provocant una injustícia i un perjudici social manifest, sense obviar el perill que comporta cedir a les exigències violentes d’un monopoli mafiós com és aquest.
 
Algú volia justificar la situació preguntant, amb condescendència, quin mal fan venent una bossa falsificada de Prada o de Loewe, per exemple? Doncs possiblement molt poc si estiguéssim parlant d’una, però la concentració nombrosa de manteros en un mateix lloc, indica que poden ser moltes, i possiblement, quan es compra per 20 euros aquest article, el turista deixa de comprar un altre article en una botiga “legal”.
 
Però jo vull anar més enllà, preguntant a aquests que volen mostrar la seva solidaritat amb aquestes persones, tancant el ulls a fet de que s’està desenvolupant una activitat il·legal per immigrants, la majoria sense permís, si la seva actitud comprensiva i justificativa seria la mateixa si el mantero fos un autòcton.
 
Però que ningú s’equivoqui, no es mouen només amb productes falsificats, doncs els capós d’aquesta activitat que són els que fan el veritable negoci, també responen a les demandes i a la potencialitat comercial, i posen a la venda tot allò que sigui susceptible de que el turista compri; i ara és molt fàcil trobar-se al Portal de la Pau, al costat de la Estàtua de Colón de Barcelona, a un bon grapat de “manteros” venent altres articles com pals de selfie o souvenirs de Barcelona, Catalunya o Espanya, que també ofereixen comerços “legals” a escassos 100 metros.
 
Si no hi ha producte a vendre, no hi haurà top manta. Però clar, si no poden exercir de “mantero”, tos aquests immigrants de què viuran?
 
Greu problema de complicada solució.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada