Salou. Simplement ciutadà, no senegalès

Un dels temes que avui centren l’atenció mediàtica és la mort d’una persona al caure d’un pis a Salou.

 

Ningú parla de que era simplement un ciutadà. Es destaca que pertanyia a la comunitat senegalesa de Salou, com si aquest fet tingués més importància que el que representa la pèrdua d’una vida humana.  

 

Però és a partir d’aquí on comencem a utilitzar aquest origen de la persona per a donar també importància a d’altres qüestions personals o col·lectives que serveixen, si més no, per justificar altres realitats que envolten a la mateixa situació.

 

No sé si aquest ciutadà era “legal o il·legal”. Però hi ha ciutadans que estan en una situació d’il·legalitat que s’ha de corregir per molt que alguns, de manera demagògica, afirmin que una persona mai pot ser considerada com il·legal.

 

Salou té 26000 habitants. Que algú s’imagini que en comptes d’un ciutadà en situació irregular d’origen senegalès dedicat a una activitat il·legal com el top manta, parléssim d’un autòcton saulenc que també per necessitat actués com a mantero.

 

Justificariem que gran part de la població ataqués amb pedres a la policia, protestant perquè els estan perseguits per a desenvolupar una activitat delictiva?

 

Perquè no oblidem que aquesta persona es dedicava a una activitat delictiva (per la que va ser detinguda 10 cops), de la mateixa manera que no podem considerar com un atenuant que no tenia una altra ocupació per  estar en situació irregular, perquè distribuir productes com ell feia és un delicte i, com a tal, la policia té l’obligació d’actuar defensant els interessos dels ciutadans al que perjudica aquesta activitat.

 

Amb l’excusa de que era d’origen senegalès, que la comunitat senegalesa de Salou és nombrosa i que sembla era una espècie de cap de distribució dels productes del top manta, han tingut tota la permissivitat del món per actuar amb violència, anant en contra dels interessos de la pobla població i posant en perill la integritat física a la ciutadania.

 

I per a més inri, es posa de relleu i s’alimenten dubtes sobre l’actuació policial, generant incògnites innecessàries i donant més credibilitat a les afirmacions insidioses de persones properes al ciutadà mort que a la pròpia versió policial que, si no és demostra el contrari, confirma que els mossos van actuar coma havien de fer-ho.

 

No sé de qui és la culpa, si és que algú la té, de la lamentable situació que viuen persones que s’han de “buscar la vida” com sigui, però la sortida no pot ser mai cometre un delicte, sigui emigrant o autòcton.

 

Crec que l’obligació de la ciutadania és lamentar la mort d’aquesta persona, però alhora condemnar la consecució d’activitats delictives i, en aquests casos,  posant-se al costat de la policia que a la pràctica actua responent a l’exigència de la ciutadania, en defensi dels seus interessos.