Militant activa d’ERC, amb responsabilitats polítiques municipals en
representació d’aquest partit i que ara ha decidit formar part d’aquesta
candidatura que han batejat com Junts Pel Sí i així, d’una manera tan simple, es
podria explicar el que ha fet la fins ara Secretària General de la UGT de les
Comarques Gironines que, havent pres aquesta decisió, l’acompanya també amb la
seva dimissió com a responsable sindical.
Reitero, i així ho defensaré utilitzant tots els mecanismes democràtics possibles,
que no és la independència que defensen els que recolzen al Junts Pel Sí, entre
ells qui serà ja ex Secretària General d’UGT el mes de setembre, l’opció que
respon a la meva visió de Catalunya; i no per qüestions ideològiques, sinó de perquè
crec no és cap solució per als interessos dels catalans i catalanes. Però
lògicament haig de respectar, com a socialista, demòcrata i lliure pensador,
que hi hagi gent que pensi de manera diferent.
Però ara, suposo que obeint a una mala estratègia preelectoral, es vol
posar en evidència l’actitud d’aquesta persona per a “combatre” el que defensa
l’esmentada candidatura independentista, utilitzant arguments tan buits com a perillosos
i que molt fàcilment poden tenir un efecte boomerang doncs, de manera directa i
indirectament absurda, s’està qüestionant la legitimitat que té algú per a
prendre una decisió, intentat crear una relació activa entre una opció personal
i la de l’organització fins ara representava, el que alguns utilitzaran per a
posar en dubta el pluralisme i la independència política, en aquest cas de la
UGT.
I es pregunten, de manera interessada i amb l’objectiu de menysprear i quasi
ridiculitzar, cóm pot ser que una sindicalista de la UGT ara formi part d’una
candidatura política que recolza un President que ha protagonitzat les més
grans “retallades” socials?, sense pensar que aquesta pregunta facilita que algú
dubti públicament de la legitimitat que pot tenir un polític (i així també un
partit) que va propiciar i desprès votar a favor de la Reforma Laboral, alhora
que provoca el creixement d’un sentiment corporatiu que els militants de la UGT
podem tenir.
Segur que obeeix a una estratègia preelectoral però, des
del meu humil punt de vista és un tacticisme d’allò més absurd doncs, quina
necessitat té un partit amb el que, malgrat ja no militar tinc les màximes
coincidències en molts aspectes, de començar una campanya creant-se enemics i enemistats, en comptes d’activar
i recuperar les complicitats que existeixen entre molta de la militància de la
UGT amb el PSC?
Cap comentari:
Publica un comentari