PSC Vs UGT a Girona. Quina necessitat tenen?

Militant activa d’ERC, amb responsabilitats polítiques municipals en representació d’aquest partit i que ara ha decidit formar part d’aquesta candidatura que han batejat com Junts Pel Sí i així, d’una manera tan simple, es podria explicar el que ha fet la fins ara Secretària General de la UGT de les Comarques Gironines que, havent pres aquesta decisió, l’acompanya també amb la seva dimissió com a responsable sindical.

 

Reitero, i així ho defensaré utilitzant tots els mecanismes democràtics possibles, que no és la independència que defensen els que recolzen al Junts Pel Sí, entre ells qui serà ja ex Secretària General d’UGT el mes de setembre, l’opció que respon a la meva visió de Catalunya; i no per qüestions ideològiques, sinó de perquè crec no és cap solució per als interessos dels catalans i catalanes. Però lògicament haig de respectar, com a socialista, demòcrata i lliure pensador, que hi hagi gent que pensi de manera diferent.

 

Però ara, suposo que obeint a una mala estratègia preelectoral, es vol posar en evidència l’actitud d’aquesta persona per a “combatre” el que defensa l’esmentada candidatura independentista, utilitzant arguments tan buits com a perillosos i que molt fàcilment poden tenir un efecte boomerang doncs, de manera directa i indirectament absurda, s’està qüestionant la legitimitat que té algú per a prendre una decisió, intentat crear una relació activa entre una opció personal i la de l’organització fins ara representava, el que alguns utilitzaran per a posar en dubta el pluralisme i la independència política, en aquest cas de la UGT.

 

I es pregunten, de manera interessada i amb l’objectiu de menysprear i quasi ridiculitzar, cóm pot ser que una sindicalista de la UGT ara formi part d’una candidatura política que recolza un President que ha protagonitzat les més grans “retallades” socials?, sense pensar que aquesta pregunta facilita que algú dubti públicament de la legitimitat que pot tenir un polític (i així també un partit) que va propiciar i desprès votar a favor de la Reforma Laboral, alhora que provoca el creixement d’un sentiment corporatiu que els militants de la UGT podem tenir.

 

Segur que obeeix a una estratègia preelectoral però, des del meu humil punt de vista és un tacticisme d’allò més absurd doncs, quina necessitat té un partit amb el que, malgrat ja no militar tinc les màximes coincidències en molts aspectes, de començar una campanya  creant-se enemics i enemistats, en comptes d’activar i recuperar les complicitats que existeixen entre molta de la militància de la UGT amb el PSC?