dimarts, 11 d’agost de 2015

Pressupost 2015: Subtil maniobra programada

Per començar una negociació amb certes garanties d’èxit i en qualsevol àmbit s’han de donar tres condicionants imprescindibles: la voluntat de negociar, el reconeixement de les parts i la bona fe manifesta.
Tot i això, els que ens hem dedicat durant molts anys al noble art de la negociació som conscients que una no sempre una mesa es tanca amb un acord que complagui a totes les parts. Fins i tot és possible que no hi hagi cap acord i hagin de ser uns tercers (mediadors, àrbitres, jutges, autoritat, ...) els que intervinguin per a trobar els punts en comú i així redactar un laude, arbitratge o sentència d’obligat compliment; solució aquesta última, que tot s’ha de dir, és la menys desitjable.
I dic això perquè ahir llegint la web de Radio Sant Feliu, on es reflecteixen les intencions del Govern Municipal en el que fa referència a l’aprovació del pressupost municipal 2015, vaig quedar sorprès alhora que convençut que és un moviment programat, fins i tot abans del 24 de maig, com d’altres maniobres i pactes que s’ha reconegut existien, encara que desprès sigui complicat que es facin realitat.
Un sindicat presenta unes al·legacions al pressupost 2015 que va ser aprovat pel Ple Municipal a instàncies de l’anterior Equip de Govern, del que jo formava part, manifestant que no s’havia produït la negociació de la Relació de Llocs de Treball, tal com és preceptiu segons l’article 37 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic:
 
Matèries objecte de negociació.
Són objecte de negociació, en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada Administració pública i amb l’abast que legalment escaigui en cada cas, les matèries següents:
L’aplicació de l’increment de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques que s’estableixi a la llei de pressupostos generals de l’Estat i de les comunitats autònomes.
La determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris.
Les normes que fixin els criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de classificació de llocs de treball, i plans i instruments de planificació de recursos humans.
Les normes que fixin els criteris i mecanismes generals en matèria d’avaluació de l’acompliment
Les propostes sobre drets sindicals i de participació.
Queden excloses de l’obligatorietat de la negociació les matèries següents:
Les decisions de les administracions publiques que afectin les seves potestats d’organització. Quan les conseqüències de les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització tinguin repercussió sobre condicions de treball dels funcionaris públics previstes a l’apartat anterior, és procedent la negociació de les condicions esmentades amb les organitzacions sindicals a què es refereix aquest Estatut.
La regulació de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics, així com el procediment de formació dels actes i disposicions administratives.
La determinació de condicions de treball del personal directiu.
Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica.
La regulació i determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, criteris, òrgans i procediments d’accés a l’ocupació pública i la promoció professional.
 
Tal i com apuntava al principi, per a negociar ha d’existir voluntat de negociació, és a dir, seure a la mesa a negociar i aquí, per raons legitimades amb objectius propis, els sindicat que ha presentat les al·legacions s’ha negat a fer-ho, però sí que ha existit la negociació preceptiva, amb la qual cosa, seria difícil entendre per què l’Equip de Govern actual accepta unes al·legacions basades en la manca de negociació.
 
Però per a més inri, un cop acceptades les al·legacions s’entra en la fase d’allò més surrealista doncs es declara la nul·litat de l’acta d’aprovació del pressupost pel Ple Municipal, quan la coherència, tot i que es volgués assumir la manca de negociació en uns temes molt específics de la relació de llocs de treball (quatre), no implicaria deixar a la ciutat sense pressupost municipal.
 
Només pot haver-hi una raó, subtil això sí, alhora que de dubtosa ètica corporativa: l’actual Equip de Govern vol treballar amb els seus comptes (legítim i normal), i aprofita aquesta situació per a fer-ho sense modificacions pressupostàries posteriors, utilitzant a una part de la representació legal dels treballadors, el que implica que la ciutat no tindrà pressupost 2015 fins setembre o octubre d’enguany per culpa d’un sindicat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada