dijous, 20 d’agost de 2015

Polític no és un insult!

S’ha convertit en un insult perquè ara, exercir de polític és donar per suposat que ets un delinqüent de la pitjor mena que existeix.
 
Hem traslladat la idea de que al polític s’ha la de batre, sense clemència ni miraments, perquè és l’enemic de la societat, doncs roba, enganya, no fot ni clau i cobra molt, i ha provocat l’atur, la inseguretat i no aporta res de bo, raó per la que el polític ha de deixar de ser polític. I aquesta és la raó del per què la societat, lliurement (?), està donant suport a d’altres ciutadans per a que facin de polítics quan defenestrin, que no rellevin, als polítics que actualment estan exercint com a tal.
 
Però desprès de veure els arguments que estan alimentant aquests que aspiren a ser polítics, encara que no ho diguin i reneguin paradoxalment de l’estereotip que representa el polític, un s’ha de preguntar si aquests polítics de nova fornada faran política, o es limitaran a transmetre als polítics (a ells mateixos?), les inquietuds polítiques dels ciutadans; actitud fàcil alhora que irresponsable, doncs no respon a la veritable raó de fer política, que no és altra que prendre decisions.
 
Amb molta preocupació s’ha de mirar la situació que envolta l’exercici de la política, i a quin nivell s’està col·locant a tots els que en un moment determinat decideixen dedicar part de la seva vida a desenvolupar-al, essent necessari trobar fórmules, de manera urgent, que permetin tornar a la normalitat perceptiva de que la política és un noble art d’exercici de responsabilitat, i que el fet que hi hagi gent que faci brut no és un fet generalitzat, ni molt menys, sinó que és l’excepcionalitat d’uns quants que han perdut l’horitzó de l’interès col·lectiu pel personal, obviant el veritable compromís que han assolit.
 
La gran majoria dels que hem fet de polític algun cop, hem treballat com el que més i més, no hem viscut de la política, i hem aportat tot el nostre esforç per a trobar solucions als problemes de la societat;  amb una gran contrapartida, certament, com és gaudir de l’honor que representa fer política a favor dels ciutadans i ciutadanes que t’han donat la seva confiança.
 
Per això, que em diguin polític no és insult, sinó un elogi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada