dimecres, 26 d’agost de 2015

Permeabilitat política i pactes

No m’agraden els pactes de govern, ni tan sols els d’investidura, especialment els pre electorals encara que tampoc els post electorals, sobretot quan es justifiquen amb una interpretació interessada de la voluntat col·lectiva, adduint allò de que el “poble ho ha manifestat a través de les urnes” quan jo, com la gran majoria de ciutadans i ciutadanes  que també som poble, l’únic que hem fet a través de les urnes, ha sigut recolzar el programa electoral que creiem millor respon als interessos de la societat.
 
Però ja el súmmum és quan aquesta suposada voluntat social s’acompanya amb allò de que “el poble vol un canvi”; una interpretació que només pot fer qui no ha guanyat uns comicis electorals, convertint l’exercici de la democràcia en un simple mercadeig amb l’únic objectiu d’assolir el poder.
 
És cert que l’aritmètica representativa obliga, depèn dels resultats electorals, a trobar acords que permetin donar estabilitat a un Govern, com també és cert que l’únic argument vàlid hauria de ser la coincidència programàtica i, en segons quins àmbits, fins i tot la ideològica.
 
I no em refereixo a les eleccions del proppassat 24 de maig, on sense arguments vàlids i sense respectar la real voluntat del poble, que crec reivindica la permeabilitat que ha de tenir aquell que per haver guanyat les eleccions governa encara que sigui amb majoria absoluta, sinó a les properes convocatòries electorals on ja s’han posat de manifest les incongruències dels pre acords i dels post acords.
 
Si analitzem el 27 S, només des de la basant pactista a la que faig referència, veiem un pre pacte impulsat i acceptat per algunes forces polítiques que, essent ser legal en la seva forma no deixa de ser il·legítima en el fons, doncs l’objectiu real no respon a la legalitat de la pròpia convocatòria electoral.
 
Però a més en el Junts pel Sí al que em refereixo, ni tan sols es donen internament prou coincidències programàtiques, ni molt menys ideològiques, com per a justificar uns pactes pre electorals que haurien de tenir continuïtat post electoralment, perquè si guanyen hauran de confeccionar un Govern de la Generalitat que ha de donar resposta, tant a la seva ambició independentista com a les necessitats de la societat a la que representarà a partir del dia 28.
 
I no podem obviar als altres concurrents a aquests comicis electorals on alguns, sobrepassats per la situació i caient en la manipulació del poder convocant, estan plantejant pactes pre i posts electorals, difícilment justificables ideològica i programàticament, donant-li legitimitat al fons de la pròpia convocatòria.
 
Aquí sí hem de reconèixer la coherència del PSC, negant-se a entrar en aquesta trampa de la que desprès seria molt difícil sortir.
 
O també ens podem referir a les eleccions generals de novembre o desembre on, fins i tot el Ministre utilitza els pactes post electorals com argument per a defensar els Pressupostos Generals de l’Estat 2016, assumint la pèrdua del Govern a causa d’aquests pactes encara que guanyin les eleccions, alhora que el partit que aspira a prendre el relleu al PP, com és el PSOE, també tàcitament assumeix que haurà de instrumentalitzar pactes de Govern o de governabilitat, encara que ja existeix una negativa explícita d’aquells que amb els que podrien tenir més coincidències, i que tambè han manifestat la seva negativa a convertir govern amb ningú, encara que són els màxims exponent de la participació, de la transversalitat i de la lluita contra el les majories absolutes i el bipartidisme..
 
Només la permeabilitat del que té la responsabilitat de governar seria útil per contrarestar una política de pactes, ja plenament establida, generalitzada i assumida malgrat ser perversa, que no representa cap garantia per assolir la necessària regeneració democràtica que reclama la ciutadania.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada